UN DIA A LES MISSIONS LA UNIÓ ZACAPA GUATEMALA

Avui, 12 de març, dijous eucarístic, ens hem llevat disposades a compartir la Paraula i el testimoni amb dues comunitats.

A les 5.30 h érem a la capella en adoració davant de Jesús Sagramentat. A Ell ens hem presentat i li hem presentat tot allò que portàvem al cor, d’una manera especial l’augment de vocacions i les persones amb qui ens havíem de trobar. Després de resar Laudes, hem passat a esmorzar i a preparar-nos per al viatge. Les germanes ja estaven a punt amb els temes i les activitats que calia dur a terme.

Hem sortit a les 8.30. Hi hem anat amb el Sr. Rector Simeón García Carranza i el secretari, que conduïa la camioneta. Pujant i pujant la muntanya i, després, baixant i baixant, travessant petits rierols fins a arribar a Volcancito Abajo. El paisatge que s’obria davant dels nostres ulls era preciós: muntanyes i més muntanyes; a la llunyania, entre aquestes muntanyes, s’hi albiren casetes escampades en petits nuclis de població. Déu ha anat repartint la terra entre els seus fills o bé ha plantat els seus fills com flors del seu gran jardí.

A les 10 h hem arribat per aquells camins costeruts i polsosos a Volcancito Abajo, passant per llogarets que pengen dels vessants com petits poblats d’un gran pessebre: Esquipulitas, Taguayní Colonia.

A la capella ens esperaven uns quants fidels, però a poc a poc n’han anat arribant més: mares amb els seus infants de totes les edats, àvies, homes i algun jove. Aquesta gent potser no en sabrà gaire, de teologia, però sap molt bé qui hi ha a l’oratori: Jesús Sagramentat, perquè, només d’arribar, s’agenollen amb una devoció i un fervor envejables per a molts de nosaltres que li hem dedicat la vida. I els infants, imitant els grans, van fent el mateix.

Ben aviat el Pare Simeón s’ha assegut a confessar i una germana a dirigir el Rosari. Tot seguit del Rosari, una altra germana els fa una reflexió sobre el sagrament de la Penitència i l’altra es reuneix amb la comissió de pastoral vocacional. Tots els fidels es confessen, i per això hi ha temps per a la reflexió i les reunions. Aquesta gent senzilla i educada, quin camí arriba a recórrer per arribar a l’oratori i celebrar la penitencial! La trobada acaba amb l’Eucaristia i els avisos sobre les seves activitats religioses i formatives.

Així com donen al Senyor el millor d’ells, el seu temps, també el donen al sacerdot i a les germanes: una bona sopa de gallina, tortillas i refresc per dinar: “L’obrer bé mereix el seu jornal”. Acabada la reconfortant sopa, ens hem disposat a continuar la tasca missionera. Seguint el camí ens esperava la comunitat de Volcancito Arriba; uns 15 minuts amb cotxe separen una comunitat de l’altra. L’esquema es repeteix: confessions, rosari, catequesi i Missa.

Hem tornat a la casa a les 17.15 h, però la missió encara no havia acabat. A les 18 h, les germanes havien de dirigir l’Hora Santa Vocacional nacional. Cada dijous es fa als oratoris, però aquest dijous corresponia a la parròquia de La Unión dirigir-la i retransmetre-la per les xarxes socials.

Així va començar i acabar aquest dijous eucarístic missional. (Gna. Isabel Varela)