Impulsades per l’Esperit

El ser caputxí va omplir i marcar la vida del P. Josep Tous i va donat fruits abundants, un dels quals fou la fundació de l’Institut de GG. Caputxines de la Mare del Diví Pastor l’any 1.850 a Ripoll. Resseguim els moments més importants d’aquesta història que arriba fins als nostres dies.

Impulsat per l’esperit evangelitzador el P. Tous juntament amb les joves Isabel Jubal, Marta Suñol i Remei Palos, emprengueren l’obra dedicada a l’educació cristiana de les nenes que no tenien accés a l’educació i a la cultura en aquells moments històrics com a conseqüència de la depravació moral i religiosa de la societat.

El 17 de març de 1850 el Bisbe de Vic aprovà l’Institut i les Germanes començaren a viure la vida comunitària regides per les primeres Constitucions que el P. Tous va redactar basades en l’espiritualitat de Santa Clara.

La Gna. Remei va quedar com a cofundadora ja que les altres dues germanes no van perseverar. La M. Remei, al llarg dels 57 anys de vida religiosa, brillà com un estel en la intimitat del claustre; refusà tota aparença externa i es mantingué en la penombra, en la tasca oculta, callada i eficaç d’imprimir i forjar el veritable esperit de Francesc i Clara d’Assís en les joves que es preparaven per a la Professió: era el segell vivent de l’esperit de les Constitucions que el P. Tous deixava escrites.

Davant les dificultats que anaven sorgint en l’incipient Institut ubicat a Ripoll, el P. Tous pregava i demanava consell per a saber com ¡ on havia de continuar l’obra començada. Tot celebrant l’Eucaristia va sentir per 3 vegades: Capellades, Capellades, Capellades. La mateixa resposta va obtenir del P. Antoni Mª Claret quan li va consultar. Ell, home prudent, de fe i confiança en Déu anava descobrint la seva voluntat amb fortalesa d’esperit i paciència.

L’any 1858, doncs, les Germanes abandonaren Ripoll i s’instal·laren a Capellades, lloc que quedaria com a bressol de la nova Congregació. En l’expansió de l’Institut no hi mancaven contratemps ni dificultats, però el virtuós Pare Tous continuava amb fidelitat, estimant i desvivint-se per l’obra que Déu li havia confiat. I, tot seguit, l’Institut va donar inici a la seva expansió: Sant Quirze de Besora (1859), Barcelona (1862), Cienpozuelos-Madrid (1865)…

L’any 1871 ocorregué la mort del l’estimat fundador mentre celebrava l’Eucaristia a la comunitat de Barcelona i, en els posteriors anys, hi va haver serioses dificultats per a mantenir la identitat caputxina de la Congregació.

Foren moments de dolor i pregària oferts a Déu per tal de mantenir la fidelitat al carisma inicial. Les súpliques foren escoltades i, com a fruit, va tenir lloc el primer Capítol General. La M. Massana en els seus escrits ens diu: “Les Constitucions formulades pel nostre Venerat Pare Fundador i reformades després pel que l’experiència aconsellà, foren aprovades en el 1r. Capítol General (1879). (…) Va resultar escollida per unanimitat de vots la Rda. M. Francisca Vidal i Guixà, restant des d’aquell moment, Superiora General de l’Institut. Va ésser gran la satisfacció i goig de les religioses, considerant com a Mare i Superiora de tot l’Institut una mare a la que tant estimaven totes i en la qual resplendien en alt grau totes les virtuts”.

La M. Francisca Vidal i Guixà, era reneboda del P. Tous (neta de la seva germana gran Josefa) i, ja en vida del Fundador, havia ocupat llocs d’extraordinària importància per a la continuïtat de l’Institut, tan feble en els primers anys; pel març de 1.859 la trobem a Capellades desenvolupant la tasca de Mestra de Novícies. Posteriorment fou nomenada Superiora de la mateixa Casa-Col.legi, on es trobava en el transcurs de la revolució i guerra carlista de 1.872, durant la qual les germanes sofriren molt. Per a pal·liar els estralls d’aquesta guerra en l’educació dels infants i joves es va fundar la Casa d’Igualada el 1.873 a la qual es traslladà la M. Francisca per a desenvolupar el servei de Superiora en una època difícil.

Una conseqüència també de l’aprovació de les Constitucions fou la Professió Perpètua de totes les germanes que ja tenien més de cinc anys des de la Primera Professió. Fou el dia 2 de maig de 1.880 a la casa de Barcelona.

L’Institut havia donat un pas molt ferm i amb la seva Superiora General al davant s’iniciava una època de moltes fundacions: Pla del Penedès, Sant Pere de Ribes, Piera, Sabadell, Montesquiu, Premià de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Sarrià de Girona. Vuit fundacions en els decenni que durava el nomenament. També durant aquest període de temps, la M. Francisca, guiada per la inspiració divina i veient l’increment de novícies i cases, va sol·licitar a Roma el Decret de Lloança per a l’Institut, el qual no es va fer esperar. L’esmentat document data del 28 de novembre de 1.888. Nou anys després, amb el Decret de l’Aprovació Pontifícia (1.897), el Papa Lleó XIII va aprovar i confirmar l’Institut, com a Congregació sota el règim d’una Superiora General.

L’any 1905 l’Institut quedà reconegut per l’Orde Caputxí. I l’any 1.909. fou l’aprovació Pontifícia de les Constitucions.

S’havia esdevingut mentrestant el II Capítol General (1890) i “Resultà reelegida per un segon decenni i per unanimitat de vots, com en el primer Capítol, de tal manera que només va faltar el seu, la M. Francisca Vidal. Fou el que s’esperava i desitjava, tenint en compte l’estimació que li tenia tot l’Institut, el qual havia pogut experimentar l’amor que aquesta mare sentia per la congregació. Va posar, novament, les seves energies i les seves forces a disposició de l’Institut continuant la seva tasca per tal que s’estengués i treballés per a glòria de Déu i salvació de les ànimes”. I l’Institut continuava creixent, inspirat en les paraules del Senyor: “Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova de l’Evangeli a tota la humanitat” (Mc. 16, 15).

Passaren els anys i, ja iniciat el S.XX, amb aquest mateix impuls evangelitzador, les germanes varen rebre la invitació a unir la seva vida i el seu treball als afanys de tants altres missioners que lliuraven la vida en el continent americà. Fou el Bisbe caputxí Agustí Bernaus, responsable de les Missions de la Costa Atlàntica de Nicaragua, qui considerà que seria molt positiva la presència d’unes religioses d’educació col·laborant en la seva tasca missionera. Amb aquest desig es posà en contacte amb la Superiora General, Patrocini Tobella, la qual ho comunicà a l’Institut, es considerà com una gràcia vinguda del Cel i s’acceptà.

Així fou com s’inicià la 25ª fundació de la Congregació i primera fora de l’Estat Espanyol a Bluefields (Nicaragua). Era el 23 de maig de 1920. I no es van fer esperar les demandes vingudes d’altres indrets del continent. L’any següent, 1.921, un altre grup de germanes s’establí a l’illa de Cuba; seguidament a d’altres indrets de Nicaragua i, amb el pas dels anys, es van estenent les fundacions a països ibero-americans: Costa Rica, Guatemala i Colòmbia.

Les Constitucions actuals, en parlar de les germanes missioneres, ens esperonen a seguir aquesta crida de predilecció del Crist: “Del desig explícit del nostre P. Fundador se’n dedueix que la nostra activitat apostòlica ha de desenvolupar-se entre els nens i joves de “classe senzilla”. D’aquí ve l’exigència d’inserir, quan sigui possible, algunes comunitats evangelitzadores en llocs de missió, on la promoció humana, des de l’educació integral, exigeix una atenció particular” (Const. 126).

En l’actualitat, l’Institut està present a Barcelona, Capellades, Cieza, Igualada, Las Arenas, Madrid, Pallejà, Premià de Mar, Sabadell i El Vaticà. Pel que fa a Iberoamèrica, Nicaragua: Bluefields, Bonanza, Diriamba, Managua i El Rama; Costa Rica: Ciudad Nelly i San José; Guatemala: La Unión i Sta. Catarina Pinula; Colòmbia: Bogotà i Villeta; Cuba: Sta. Clara.

Seguint les paraules del P. Josep Tous: “Aneu portant al vostre pas la Pau i el Bé”, actualment la nostra tasca pastoral continua essent l’anunci de la Bona Nova de l’Evangeli als infants i joves, tant a través de la nostra inserció en comunitats missioneres com mitjançant l’educació, tot donant als nostres alumnes la visió cristiana del món i la possibilitat d’establir un diàleg coherent entre la fe i la cultura.

A més d’aquests apostolats, acollim grups diversos a les Cases d’Espiritualitat, acompanyem joves a la residència universitària, col·laborem en la pastoral parroquial, fomentem l’acció social a través del Voluntariat…. segons les necessitats de les diferents diòcesis en les quals estem inserides.

Així doncs, la bufada de l’Esperit que va impulsar al P. Tous, continua impulsant l’Institut i donant glòria a Déu en cada un dels seus membres i mitjançant l’apostolat al qual ens dediquem.