Slide thumbnail
Slide thumbnail
Slide thumbnail
Slide thumbnail

Som dones consagrades cridades per Déu a viure:

 

  • l’Evangeli com a germanes “menors” a l’estil de Francesc i Clara d’Assís,
  • en fraternitat i en unitat d’esperits,
  • en pobresa, castedat i obediència,
  • manifestant un tendre i filial amor a la Mare del Diví Pastor,
  • lliurant-nos a l’evangelització de la infància i la joventut, tot educant-les amb amor de mare.

 

I, el nostre fundador, el Beat Josep Tous, ens va somniar:

 

  • CONTEMPLATIVES, fixant els ulls en el mirall de Crist, el Bon Pastor.
  • FRATERNES, tot compartint els nostres dons.
  • HUMILS, reconeixent que tot ho rebem de la bondat de Déu.
  • POBRES i despullades per tal d’ésser lliures.
  • SENZILLES, conreant la simplicitat en el nostre ser i fer.
  • ALEGRES, manifestant el goig de saber-nos estimades i escollides per Jesucrist.

El carisma tousià

“Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua,

també em deleixo jo per tu, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu,

del Déu que m’és vida;

quan podré veure Déu cara a cara?

(Salm 41, 2-3)

 

Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua… Sí, així va buscar durant tota la vida la font d’Aigua Viva el nostre Fundador, el Beat Josep Tous i Soler, OFM Cap. La seva vida, des d’infant, va ser un itinerari a la recerca del rostre de Déu, que va trobar en l’escalf de la fe cristiana de la seva família i en l’exemple de vida dels frares caputxins del convent d’Igualada, la seva ciutat natal. Enamorat del Pobre Crucificat, abraçà la vida religiosa i professà com a Caputxí, a l’estil de Francesc d’Assís, captivat pel seguiment de Jesucrist, en minoritat i fraternitat.

 

La seva recerca de la voluntat de Déu amb humilitat i fidelitat, el va portar a convertir-se en l’acompanyant espiritual de tres joves deleroses de consagrar-se al Senyor i, alhora, a saber llegir els signes dels temps per donar una resposta evangèlica a la necessitat d’educació de les nenes de mitjans del S. XIX. Els dos anhels es van encreuar i va néixer un projecte de vida consagrada de contemplació i acció, fonamentada en la font franciscana-clariana i prenent com a empara la “Divina Pastora” de les ànimes, inspiració educadora per l’especial cura del ramat que el Fill li va confiar.

 

D’aquesta manera, amb les joves Isabel Jubal, Marta Suñol i Remei Palos, al 1850 es va fundar a Ripoll (Girona) el nostre Institut de Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Amb el transcurs dels anys, la Mare Remei es va convertir en el mirall del carisma llegat pel P. Tous, que havia captat profundament i havia imprès fidelment en les germanes amb la bona olor del seu exemple de vida. Per això, és considerada la cofundadora. I com podem descriure la identitat carismàtica de l’Institut? M’atreveixo a fer-ho per mitjà dels trets més característics del nostre fundador.

 

P. Tous, home confiat en Déu

– P. Tous, home confiat en Déu: es va deixar fer en el silenci per l’abraçada de l’Estimat que acollia com el més preuat dels regals per a l’ànima: el tresor amagat (cf. Mt 13, 44). Per això, parlava reiteradament de la confiança en la providència: “Déu ja sap el que us convé; per tant, a Ell heu d’acudir amb molta confiança. Si demaneu bé i amb fe i confiança obtindreu el que demaneu”(J.T. Carta 16-6-1868). D’aquesta font de FE, CONFIANÇA EN DÉU I PREGÀRIA en bevem les seves filles en la relació amb el Senyor i en l’acollida de les seves manifestacions d’amor en la vida quotidiana.

P. Tous, “ovelleta” de la Divina Pastora

– P. Tous, “ovelleta” de la Divina Pastora: quina filial devoció li tenia! El va captivar la seva mirada tendra i misericordiosa des dels primers passos com a caputxí i, sense deixar de sentir-se acaronat com una ovelleta del seu ramat, es va convertir, al seu torn, en pastor i guia de les noies que buscaven viure només per a Déu i, amb elles, va imaginar i projectar el nostre Institut sota l’esguard de la Bondadosa Pastora. Ens va fer dipositàries de la missió de pasturatge que ell mateix va dur a terme: “La vostra missió és fer que totes les nenes que estan a càrrec vostre per a l’ensenyament siguin dignes ovelletes de tan bona Mare i Pastora Divina… i fer que no surtin mai de la cleda del Bon Pastor Jesucrist”(J.T. Carta 23-7-1864). D’aquesta font d’AMOR A LA DIVINA PASTORA en bevem les seves filles abandonant-nos com “ovelletes” a la seva tendra cura i deixant-nos guiar per Ella per tal de portar els altres al cor de tan Bona Mare.

 

 

P. Tous, germà entre els germans

– P. Tous, germà entre els germans: quina experiència tan bella tenia de la vida fraterna en els anys de joventut! La va recordar tota la vida, malgrat que no en va poder gaudir per les circumstàncies sociopolítiques que impedien la vida comunitària als convents. Va viure el manament de l’amor (cf. Jn 13,34) i el va expressar amb actituds nascudes de la contemplació de la Creu i de l’adoració eucarística, congregades per l’únic Amor que ens agermana: “Procureu inflamar-vos en l’amor de Jesús a la santa oració, a unir-vos per amor al Celestial Espòs de les ànimes pures, perquè unides amb l’amable Jesús, que és Rei pacífic, regni en totes vosaltres la pau, la caritat i la santa unió”.  (J.T. Circular 1864). D’aquesta font de PAU, CARITAT I UNIÓ en bevem les seves filles en la convivència fraterna a les nostres comunitats, congregades per l’amor de Déu.

 

P. Tous, ànima feta ofrena agradable a Déu

– P. Tous, ànima feta ofrena agradable a Déu: des de la humilitat va buscar la voluntat del Senyor, enmig de grans dosis de patiment que el van portar a viure la despulla i l’anorreament (cf. Fl. 2,8) seguint les petjades de Jesús. Amb raó ens va aconsellar: “Tingueu sempre present que heu fet el sacrifici de la pròpia voluntat, consagrant-vos al servei de Jesucrist, el nostre Bé i Espòs de les ànimes” (J.T. Const. 1851, cap. XII). D’aquesta font d’OBEDIÈNCIA I SACRIFICI en bevem les seves filles en la diària ofrena de les nostres vides i en la recerca de la voluntat divina.

P. Tous, caputxí pobre i penitent

– P. Tous, caputxí pobre i penitent: va abraçar la “Dama Pobresa” a l’estil de Francesc i Clara d’Assís, també un tresor incomparablement més preuat que qualsevol altre, ja que és la porta d’entrada a les riqueses promeses al Cel i, així, es va assemblar a Aquell que va néixer pobre, pobre va viure i nu va morir a la Creu (cf. Test Cl. 45). Per això, és la clau de la vida que va proposar a les germanes: “Per un excés de la divina bondat heu estat cridades a aquest estat de pobresa i vida penitent” (J.T. Const. 1853, cap. XIV). D’aquesta font de POBRESA I PENITÈNCIA en bevem les seves filles convençudes que la riquesa més gran és abraçar la condició terrenal dels pobres per amor a Crist Pobre.

P. Tous, educador savi

– P. Tous, educador savi: amb una intuïció natural que va desenvolupar amb senzillesa i seny, va transmetre una pedagogia innovadora basada en l’afecte, la cordialitat, l’escolta, la tendresa, la suau persuasió… En definitiva, ens va impulsar a conrear la ment i el cor de les nenes albirant que la solidesa de la família depèn de la formació d’aquestes petites ànimes que absorbeixen com esponges el missatge de l’Evangeli. Ben clar ens ho va deixar escrit: “Les germanes procureu presentar-vos davant de les nenes amb aquella modèstia i candor que edifica, tracteu-les amb amor i afecte i eduqueu-les amb cura. (…) Procureu ensenyar-los amb afecte i amor de mare, corregint-los les faltes i els defectes més amb la suau persuasió que amb les brusques paraules” (J.T. Circular 1864). D’aquesta font d’EDUCACIÓ BASADA EN L’AMOR en bevem les seves filles en la missió educativa encomanada a les escoles i a les missions, portant a tothom la Pau, el Bé i el Goig de l’Evangeli.

P. Tous, apòstol social

– P. Tous, apòstol social: sensible i caritatiu, amb una clara consciència del compromís social, la seva vida va ser el testimoni d’un apòstol incansable que va procurar la cura del cos i de l’ànima dels seus contemporanis que vivien moments difícils a causa de les revoltes socials i les deshumanitzades condicions laborals provocades per la industrialització creixent. L’amor i la misericòrdia de Jesús li van tocar el cor i el van impulsar a actuar, convençut que havien de tenir uns efectes socials: la millora de les relacions humanes. Un descendent de la seva germana gran, el Sr. Oriol Guixà, escriu en relatar la història familiar: “La fundació de les Gnes. Caputxines de la «Divina Pastora» és potser la mostra més fefaent del seu compromís d’apòstol social. Amb intrepidesa i fortalesa va dissenyar i va emprendre la imaginativa creació d’una obra de caràcter social indiscutible”. D’aquesta font de SOLIDARITAT I COMPROMÍS SOCIAL en bevem les seves filles quan treballem per despertar les consciències cap a la justícia social.

P. Tous, frare alegre

– P. Tous, frare alegre: l’esforç i la feina ben feta van ser l’expressió del seu amor a Jesús, la manera de respondre-li “sí” cada dia, fossin quins fossin els contextos i les condicions. És el petó a la “perfecta alegria” que va aprendre del Pobrissó d’Assís viscuda entre foscors i escletxes de llum. Per això, no va dubtar a recomanar a les germanes: “Feu la feina que se us hagi manat, sense murmuració ni cap contradicció, i voluntàriament i amb alegria accepteu-la, i amb diligència acabeu-la” (J.T. Const. 1851, cap. XIV). D’aquesta font d’ALEGRIA I TREBALL en bevem les seves filles en l’acollida i el desenvolupament de les tasques encomanades.

P. Tous, home temorós de Déu

– P. Tous, home temorós de Déu: va ser summament audaç des de la prudència i el discerniment, actituds que va desplegar en totes les decisions que va prendre i que el van acompanyar sempre com a bones conselleres. Aquesta manera de fer, moltes vegades silenciosa, és reflex d’una vida que es va deixar fer al foc lent de l’Esperit. Així, amb pas ferm, malgrat les incerteses inherents a la condició humana, va poder obrir camins nous com a resposta compromesa per al bé de l’Església. Per això, s’ha dit d’ell: “Va viure la dimensió temporal i també l’eterna, mirant d’escoltar els impulsos de l’Esperit i donar-hi resposta” (Positio vol. 1, pàg. 31). D’aquesta font d’AUDÀCIA I FERMESA en bevem les seves filles per tal d’escrutar els signes dels temps i, obertes a l’Esperit Sant, donar respostes encertades a les interpel·lacions dels nous temps.

 

Tot escoltant com ens parla la mirada i el cor del nostre fundador trobem un camí per a viure consagrades a Déu com a germanes menors, humils i senzilles, adoradores de l’Eucaristia, font de gràcia, per tal de gastar-nos en l’educació de la infància i la joventut, subjectes preferencials de la nostra activitat apostòlica. Una vida sempre sota la protecció maternal de Maria, Mare del Bon Pastor, que ens educa en la dòcil escolta del Senyor per ser fidels al carisma llegat pel Beat Josep Tous, una herència que enriqueix la vida de l’Església a glòria de Déu.