Som dones consagrades cridades per Déu a viure:
- l’Evangeli com a germanes “menors” a l’estil de Francesc i Clara d’Assís,
- en fraternitat i en unitat d’esperits,
- en pobresa, castedat i obediència,
- manifestant un tendre i filial amor a la Mare del Diví Pastor,
- lliurant-nos a l’evangelització de la infància i la joventut, tot educant-les amb amor de mare.
I, el nostre fundador, el Beat Josep Tous, ens va somniar:
- CONTEMPLATIVES, fixant els ulls en el mirall de Crist, el Bon Pastor.
- FRATERNES, tot compartint els nostres dons.
- HUMILS, reconeixent que tot ho rebem de la bondat de Déu.
- POBRES i despullades per tal d’ésser lliures.
- SENZILLES, conreant la simplicitat en el nostre ser i fer.
- ALEGRES, manifestant el goig de saber-nos estimades i escollides per Jesucrist.
El carisma tousià
“Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua,
també em deleixo jo per tu, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m’és vida;
quan podré veure Déu cara a cara?
(Salm 41, 2-3)
Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua… Sí, així va buscar durant tota la vida la font d’Aigua Viva el nostre Fundador, el Beat Josep Tous i Soler, OFM Cap. La seva vida, des d’infant, va ser un itinerari a la recerca del rostre de Déu, que va trobar en l’escalf de la fe cristiana de la seva família i en l’exemple de vida dels frares caputxins del convent d’Igualada, la seva ciutat natal. Enamorat del Pobre Crucificat, abraçà la vida religiosa i professà com a Caputxí, a l’estil de Francesc d’Assís, captivat pel seguiment de Jesucrist, en minoritat i fraternitat.
La seva recerca de la voluntat de Déu amb humilitat i fidelitat, el va portar a convertir-se en l’acompanyant espiritual de tres joves deleroses de consagrar-se al Senyor i, alhora, a saber llegir els signes dels temps per donar una resposta evangèlica a la necessitat d’educació de les nenes de mitjans del S. XIX. Els dos anhels es van encreuar i va néixer un projecte de vida consagrada de contemplació i acció, fonamentada en la font franciscana-clariana i prenent com a empara la “Divina Pastora” de les ànimes, inspiració educadora per l’especial cura del ramat que el Fill li va confiar.
D’aquesta manera, amb les joves Isabel Jubal, Marta Suñol i Remei Palos, al 1850 es va fundar a Ripoll (Girona) el nostre Institut de Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Amb el transcurs dels anys, la Mare Remei es va convertir en el mirall del carisma llegat pel P. Tous, que havia captat profundament i havia imprès fidelment en les germanes amb la bona olor del seu exemple de vida. Per això, és considerada la cofundadora. I com podem descriure la identitat carismàtica de l’Institut? M’atreveixo a fer-ho per mitjà dels trets més característics del nostre fundador.