Va néixer a Manresa (Barcelona), Bisbat de Vic. Va ser batejada el 4 de juliol de 1870 i confirmada el 25 d’octubre del mateix any. Va ingressar al Noviciat de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor al 1896, a Sants (Barcelona), on va fer la seva Professió Perpètua al 1903. En esclatar la revolució de 1936 estava destinada a la Comunitat de Premià de Mar (Barcelona). En un primer moment, es va allotjar amb la Germana Andrea Solans a la casa dels Srs. Estival, esperant l’oportunitat de viatjar a Manresa on vivia la seva família. Un fill dels Srs. Estival, que les va acompanyar en el seu viatge a Barcelona, ​​va ser testimoni de la seva detenció. Com autèntica seguidora de sant Francesc d’Assís i del beat Josep Tous, destaca en ella, la veritable alegria que brolla del lliurament generós i agraït al Senyor. És l’alegria de poder viure en la pau i el goig de Déu. Segons explica alguna de les seves alumnes, “inspirava confiança”, atreia amb les seves iniciatives, la seva pedagogia innovadora en aquells moments, i per la seva senzillesa i bondat. Buscava que cada alumna fos la protagonista de la seva pròpia formació. La seva vida i també la seva mort són testimoni del valor de l’amor i del perdó, i, de la convicció que l’únic absolut en la vida és Déu, que amb freqüència inculcava als seus alumnes i que va viure fidelment fins a donar la seva vida.

Nascuda a Sant Feliu de Codines (Barcelona) el 13 d’abril de 1877. L’endemà passat va ser batejada a la Parròquia de Sant Feliu i als tres anys rep el Sagrament de la Confirmació. Va ingressar a l’Institut de Caputxines de la Mare del Diví Pastor el 1908, professant a la Casa Noviciat de Sarrià al 1909. Formava part de la Comunitat – Col·legi de Sarrià en iniciar-se la persecució. Com totes les altres germanes li va ser forçós sortir de la Casa el 19 de juliol de 1936 i es va refugiar en una casa veïna, la dels Srs. Aumedes. Va ser testimoni de l’assalt i l’incendi del Col·legi de Sarrià. Com que no podia continuar en aquesta casa, va buscar refugi a la del seu germà a Sants, però al cap de pocs dies, tement comprometre’ls, amb molta delicadesa va deixar una nota de comiat i va abandonar la casa. Va anar a oferir els seus serveis a l’Hospital Clínic, on van reconèixer que era religiosa i no li ho van permetre. Narra la Gna. Dolors Massó: “La Gna. Patrocini pressentí que moriria aviat i em va demanar que li cosís un crucifix a la roba interior, ja que preveia el que li esdevindria en el camí. (…) Vaig saber després que el dia 31 de juliol va ser introduït el cadàver a l’Hospital Clínic”. Aquesta Germana portava una vida oculta i senzilla, de veritable Germana Caputxina, tan simple, que no reflecteix sinó la humil fidelitat en les coses ordinàries, en la trobada amb les germanes, amb els nens i joves, per transmetre’ls que Déu els estima. Una vida modesta i humil, fent amb senzillesa, alegria i perfecció la missió encomanada per l’Institut. Germana convençuda i que estimava la seva vocació, que havia sentit a l’edat de catorze anys i va veure feta realitat als trenta-un, per haver d’atendre la seva família. Els trets franciscans de senzillesa, humilitat i alegria eren viscuts per cadascuna d’aquestes tres germanes de manera molt notòria. L’Eucaristia diària, que tant estimava el beat Josep Tous, els va infondre la força necessària per patir amb Crist.