Del 2 al 7 d’agost vam ser convocades a Pallejà per dur a terme la Trobada de Formació sobre “Les relacions interpersonals en el marc de l’obediència”, amb el lema: “Humilment obedients a l’Amor”.

Hi érem presents 33 germanes de les diferents comunitats d’Espanya, alegres i agraïdes de poder retrobar-nos, disposades a participar amb ànim en aquesta formació i a compartir la fe en l’Eucaristia diària i en els diferents moments de pregària.

Diumenge, 2 d’agost: festa de la Mare de Déu dels Àngels

Ens vam trobar cap a les 19.00 h i, al capvespre, vam tenir una vetlla dedicada a la nostra Mare. Amb una petita espelma encesa, ens vam reunir a la plaça i vam sortir en processó cap a la imatge de la Mare del Diví Pastor, on també hi havia disposat el quadre de l’Anunciació, el fresc original del qual es troba a la Porciúncula.

Tenint el cel per sostre, il·luminades per les espelmes col·locades davant l’altar de Maria i disposades a honorar-la, ens vam endinsar en la pregària, unides a Francesc d’Assís, que contemplava en la Mare allò que ell tant desitjava: esdevenir casa de Déu.

Per això, vam contemplar el cor de Maria: silenciós, pobre, obedient, caritatiu i missioner. Finalment, vam recitar juntes la pregària de sant Francesc a Maria: “Salve, Senyora, santa Reina”.

I així, convençudes que el cor de Maria sosté la nostra fidelitat a Déu i la nostra esperança, vam acabar aquesta nit amb gran agraïment i alegria.

Dilluns, 3 d’agost

Estàvem expectants. La presentació de la formació va ser un diàleg entre les germanes del Consell General. Primer, es va emmarcar tot el programa d’aquests dies en el tema: “Les relacions interpersonals en el marc de l’obediència”. A continuació, ens van presentar el logotip, l’himne i el lema: “Humilment obedients a l’Amor”.

Vam rebre el material, els horaris i, després d’una pausa, vam començar la pregària inicial: “Fiat”, amb textos centrats en el sí de Maria, meditant el seu “faci’s” i contemplant-la obedient al llarg de tota la seva vida.

Vam culminar amb una ofrena espiritual, dipositant unes petites flors als peus de la imatge de Maria. L’ambientació es va anar realitzant entre totes, a poc a poc, mentre meditaven l’amor a Maria que van tenir sant Francesc, santa Clara, el Beat Josep Tous i la Mare Remedio Palos.

Després de l’Eucaristia i del dinar, a la tarda, la Gna. Mariola López, rsc, va fer la seva exposició per videoconferència: “Dones vora el pou”. La seva ponència ens va ajudar a sentir-nos també dones vora el pou, en diàleg amb Jesús, que ens ofereix un espai de confiança i d’amor. Van ser moments per entrar en el propi “pou” i, finalment, vam compartir de dues en dues la nostra experiència.

Dimarts, 4 d’agost

La nostra primera trobada a la sala va ser una breu pregària sobre la vida oculta de Jesús, en la qual Lluc ens diu: “I vivia sotmès a ells”. Això ens parla de l’entrega en la vida quotidiana i senzilla de cada dia: una interpel·lació a viure en silenci i obediència com Jesús.

Tot seguit, vam escoltar la segona ponència de la Gna. Mariola amb el tema: “La Ruah i les estacions de la vida”. Ens vam deixar interpel·lar per situar-nos en les estacions en què cadascuna ens trobem. Després de meditar, vam compartir les nostres aportacions en el gran grup, mitjançant una imatge de l’estació en què ens trobem. Quin moment tan bonic de lloança a Déu i de deixar-nos conèixer!

A la tarda, vam escoltar la tercera ponència de la Gna. Mariola: “La casa de Betània”. Vam aprofundir en la relació entre els germans d’aquesta llar: un desafiament a créixer en la unitat per servir millor el Mestre. Jesús va arribar a Betània com “el necessitat”: a descansar, a conversar, a compartir l’amistat, a deixar-se estimar.

Després de la reflexió personal sobre les diferents escenes de Jesús amb Maria, Marta i Llàtzer, vam anar a berenar a l’aire lliure. Cada comunitat es va reunir en una taula ben preparada per dialogar sobre allò que el Senyor ens havia inspirat. Va ser un dels molts moments d’expansió i d’enriquiment mutu.

Dimecres, 5 d’agost

En la pregària del matí vam aprofundir en l’obediència que suposa l’escolta i la renúncia als propis gustos i preferències, tot des de la creu de Jesús, expressió del seu amor fins a l’extrem. Es va lliurar una petita creu a cada germana i, a l’etiqueta, cadascuna hi havia d’escriure el seu nom com a expressió d’acollida.

Tot seguit, vam tenir la ponència presencial de fra Eduard Rey, ofmcap, sobre l’obediència en Francesc i Clara d’Assís: una obediència des de l’autenticitat. Cadascuna tenim dons per posar al servei, però, al mateix temps, som petites, vulnerables, i no podem trobar soles el voler de Déu sense l’ajuda dels germans. Així mateix, la comunitat ens ofereix un marc d’obediència, amb les seves estructures i vincles, que són necessaris per romandre fidels.

A la tarda, les Gnes. Margarita Bravo i Aura María Treminio ens van fer una presentació sobre l’obediència en el Pare Tous i en la Mare Remedio. En la reflexió personal vam poder aprofundir en com ells van buscar i trobar la voluntat de Déu a través de la pregària, l’acompanyament, les mediacions humanes i una profunda humilitat.

Després, ens vam reunir en grups i se’ns va lliurar una cistelleta, on havíem de col·locar un símbol que reflectís l’obediència en el P. Tous i en la M. Remedio.

Dijous, 6 d’agost

L’afirmació de Jesús: “El meu aliment és fer la voluntat del meu Pare” ens convida a reavaluar les nostres prioritats. Ens desafia a buscar un “aliment” més enllà del físic, que transcendeixi les limitacions temporals i ens connecti amb la vida eterna que Jesús va venir a oferir.

Aquest va ser el contingut de la pregària del matí. I ens vam preguntar: com nodreixo la meva ànima perquè sigui cada dia obedient a l’Amor?

A continuació, vam posar en comú les reflexions que havien sorgit en els grups el dia anterior, a partir dels exemples d’obediència del P. Tous i de la M. Remedio. Les aportacions van ser molt interessants, concretes i arrelades. Vam concloure aquest moment presentant les cistelles amb els símbols.

Tot seguit, vam dedicar un temps a aprofundir en les Constitucions pel que fa a l’obediència. Aquesta reflexió va culminar escrivint cadascuna en un post-it la resposta a la pregunta: on has de posar el focus per créixer en obediència?

La tarda d’aquest dia la vam dedicar a les Converses Espirituals, amb la pregunta: “L’Amor… a quina conversió et crida avui per ser més fidel en l’obediència?”.

Divendres, 7 d’agost

Després d’haver invocat l’Esperit Sant i d’haver-nos adreçat a la nostra Mare i Pastora, vam posar en comú les conclusions de les Converses Espirituals del dia anterior.

La Mare General ens va adreçar unes paraules, exhortant-nos a reprendre els nostres compromisos d’obediència, segons la vida que hem abraçat.

Vam finalitzar el matí amb la pregària de cloenda, reprenent algunes reflexions dels temes tractats i compartint allò que cada comunitat s’emporta en la seva “maleta de l’obediència” com a compromís de fraternitat.

Aquest bell moment va tenir el seu punt final prestant obediència a la Suprema Abadessa, la nostra dolça Pastoreta, Mare fidelment obedient, perquè Ella orienti les nostres prioritats segons el voler de Déu, com també ho van fer Francesc, Clara, el Pare Tous i la Mare Remedio.

Podem concloure aquesta síntesi amb una paraula: GRÀCIES!

Han estat unes jornades de veritable trobada amb les germanes, compartint des del més profund del nostre ésser, des del nostre “pou”, on flueix la vida de Déu en cadascuna, des dels desigs més profunds de fidelitat, tot i saber-nos fràgils i vulnerables.

La presència de la nostra Mare i Pastora ens ha embolcallat des del primer dia fins al comiat. El seu “faci’s” és el millor exemple d’obediència al Pare que podem contemplar i imitar. Així mateix, els exemples dels nostres guies espirituals són llums que il·luminen els senders de la nostra vida consagrada per ser “humilment obedients a l’Amor”.

Gràcies, també, a cada germana participant per la seva disponibilitat i la seva obertura, que han fet possible el bon clima de pregària, reflexió i compartir fratern durant la trobada.

I, com es va expressar en la posada en comú del darrer dia: “Moltes gràcies al Consell General per tota l’entrega, dedicació i riquesa oferta aquests dies”.

Per tot això, ens unim en un cant de lloança a Déu:

Lloat sigueu, Senyor meu,
pel do de les germanes!

Lloat sigueu, Senyor meu,
pel do de la vocació de Caputxines de la Mare del Diví Pastor!