PAU I BÉ!

Després de viure un any “moguts per l’estimació”, encetem el nou curs escolar amb un mot clau: ESPERANÇA, acompanyat del verb CAMINAR que ens convida al moviment, a donar passes, a sortir a l’encontre… Doncs, benvinguts i benvingudes al curs escolar 2025-26 animats pel lema: CAMINEM AMB ESPERANÇA.

És ben cert que els fils de l’esperança s’entreteixeixen en el viure quotidià quan ens posem en camí, quan ens disposem a albirar més enllà de nosaltres mateixos, quan recorrem les senderes diàries agafats d’Algú que ens atrau, ens sosté i, alhora, ens envia. Així  ho expressa, molt gràficament, la Gna. Mariola López, rsc, a la ponència presentada a Roma, el maig passat:

“En hebreu les dues paraules per indicar esperança (miqwah i tipwah) provenen de corda (qaw) que com a verb també té el sentit d’esperar. L’esperança és una corda que Algú ens allarga i a la qual ens aferrem. (…) Quan no podem més, no sabem, caminem perduts, descoratjats…, Ell és qui pot, qui sap, qui ens busca, qui ens allarga una corda: “Amb cordes d’amor us atreia, amb llaços d’afecte” (Os 11, 4)”.

 Que n’és de cert! I quantes cordes tenim a mà per aferrar-nos-hi i créixer en esperança! Entre d’altres, us en proposo tres:

A.- La corda de la fe i la confiança en Déu. Mots heretats del P. Tous i visibles en la seva actitud  davant dels esdeveniments. Una fe i una confiança de la qual begueren la Mare Remei i les primeres germanes i que, a través d’elles, generació rere generació, ha arribat a nosaltres. El P. Tous i la M. Remei van emprendre l’aventura de la fundació de les escoles MDP confiats en el cor bondadós de Déu, sense saber què es trobarien en el camí però refiats en la força de la pregària i de la fe que “mou muntanyes” (cf. Mt 17, 20). Vulguem assemblar-nos-hi! Al llarg del curs segurament viurem moments joiosos, però també sabem que els entrebancs no hi mancaran. Aferrem-nos a aquesta corda que ens ofereix l’ESPERANÇA en la PROVIDÈNCIA bondadosa de Déu “que ja sap el que ens convé” (J. T. Carta 16-6-1868).

B.- La corda de l’ajuda i l’ànim. Mirem-nos en les actituds de Jesús quan aquell pare li demana la curació de sa filla: l’escolta, s’apropa a la noia, li agafa la mà i li diu: “Talita, cum -que vol dir: «Noia, aixeca’t-” (Mc 5, 41). I la noieta de dotze anys es posa a caminar. Un bon programa per a les nostres relacions interpersonals: escolta, proximitat, donar la mà i animar a aixecar-nos. Seria molt bo fer-lo nostre per tal d’il·luminar aquells moments, tant entre mestres com amb els alumnes i les seves famílies, en els quals percebem neguits, malentesos, pors, conflictes, incerteses davant decisions agosarades… Aferrem-nos a aquesta corda que ens ofereix una ESPERANÇA ALLIBERADORA I TRANSFORMADORA font de comunió, pau pregona i serenor.

C.- La corda de l’acollida de la diversitat, tot emmirallant-nos en el relat bíblic de Rut i Noemí (Rut 1, 6-22). Dues dones vídues i de cultures diferents, sogra i nora, es posen en camí amb l’únic equipatge de poder comptar l’una amb l’altra. Juntes cerquen espais de trobada generadors de vida on desplegar l’amor als altres, on poder beneir i ser beneïdes en la diferència. Oi que reconeixem, també, a les nostres escoles aquests espais? Sí, les diferències interculturals i intergeneracionals hi son ben presents entre els membres de les comunitats educatives i en la xarxa MDP. L’acollida i l’acompanyament són reflex d’un cor i una ment oberts que possibiliten albirar horitzons lluminosos: Af!errem-nos a aquesta corda que ens obre a l’ESPERANÇA d’una FRATERNITAT universal. 

Ben segur que trobareu moltes altres cordes. M’agradaria que les descobríssiu i les compartíssiu entre vosaltres. Som cridats a ser educadors i educadores esperançats. Tenim tantes raons per a ser-ho! Us desitjo que durant aquest curs que avui estrenem, l’esperança esdevingui el gest silenciós que ens recordi que mai no caminem sols, sempre hi és Déu!

Us encomano a la Mare del Bon Pastor, espill d’esperança, guia i companyia de les ovelles del seu Fill, per tal que animi amb sa tendresa i amor maternal els vostres passos per a fer possible que tots plegats CAMINEM AMB ESPERANÇA!

Gna. Mª Carme Brunsó i Fageda.

Barcelona, 1 de setembre de 2025.