PAU I BÉ!

Som a les portes d’un nou any escolar després d’haver CAMINAT AMB ESPERANÇA al llarg de molts mesos del darrer curs, aferrats a aquelles cordes que ens allargaren mans generoses, curulles d’estimació, espills de l’amor del Pare Déu. Per això, sentint-nos plens de tant de bé i de tanta bondat, una veu ens xiuxiueja: SEMBRA ALEGRIA! És el lema que ens dona la benvinguda i ens acompanyarà d’avui en endavant, cada dia del curs 2026-27.

Un lema que, a les portes de celebrar el VIIIè Centenari de la mort de Sant Francesc d’Assís, ens porta a la memòria aquella pregària que se li atribueix: Fes-me, oh Senyor, instrument de la teva pau! Un anhel pregon de construir un món més pacificat, tot essent sembradors de llavors, entre d’altres, la llavor de l’alegria, com resem en la mateixa pregària: On hi hagi tristesa, jo hi posi alegria.

Una joia profunda que ve de la trobada amb Jesús, puix Ell mateix ens diu: «La vostra alegria ningú no us la prendrà» (Jo 16, 22). Es tracta d’acollir el seu missatge amb un cor obert, net com el d’un infant, per a reconèixer el seu pas en les nostres vides i deixar-nos orientar pels seus ensenyaments, veritable brúixola que ens assenyala el nord: la felicitat plena en Déu. Llavors, malgrat les dificultats inherents a tota existència humana, ens mantindrem en una pau serena i brollarà del dedins una alegria constant, fruit de viure agraïts per tant de bé rebut. Una alegria que es manifestarà amb somriures amples, mirades brillants —miralls de l’ànima—, mans obertes, abraçades càlides… Llavors, es faran realitat aquells mots de Sant Pau:

«El sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, el sembrador generós la tindrà generosa. Déu estima el qui dóna amb alegria. Déu és prou poderós per a omplir-vos de gràcies de tota mena i fer que tingueu sempre tot el que necessiteu amb prou abundància per a practicar tota mena d’obres bones» (2Co 9, 6-8).

Així, doncs, sostinguts pel mateix Déu, som convidats a ser SEMBRADORS D’ALEGRIA tot compartint:

• La fe que «mou muntanyes» (cf. Mt 17, 20).
• Esguards esperançats envers l’esdevenidor, confiats en la providència de Déu.
• Expressions d’amabilitat, tendresa i acollida.
• Actituds que esperonen el diàleg i la cooperació mútua.
• Gestos solidaris que basteixin ponts entre les persones i les cultures.
• Paraules d’ànim que faciliten veure la cara més positiva dels esdeveniments.
• Il·lusions que dibuixen camins lluminosos en el dia a dia.

Tant de bo que fora així als passadissos, a les aules, als patis, als rebedors… de les nostres escoles, puix volem que siguin espais de trobada, creixement i enriquiment mutu com a comunitats educatives, tot posant els dons rebuts al servei del proïsme i d’una societat més fraterna. Seran els fruits de sembrar llavors d’alegria que emanen de cors contemplatius de Déu i de la realitat, pacificats i generosos: «Fa més feliç donar que rebre» (Fets 20, 35).

A tots vosaltres, educadors i educadores de les Escoles MDP, us encomano a la Mare del Diví Pastor, font d’alegria, per tal que us acompanyi i, com Ella, transmeteu el goig del Senyor que fa niu en els vostres cors: SEMBREU ALEGRIA!

Gna. Mª Carme Brunsó i Fageda

Barcelona, 1 de setembre de 2026.