“Ell mateix, en aparença humil, cada dia davalla del si del Pare sobre l’altar”. (Sant Francesc – Admonició 1)

VIIIè. Centenari de la mort de Sant Francesc.

PAU I BÉ!

“Queda’t amb nosaltres!” (Lc 24, 29). Una invitació dels deixebles que es dirigien a Emaús que és expressió de l’anhel de tants altres, entre els quals hi som nosaltres, que repetim una vegada i una altra, en el nostre interior: Queda’t, Senyor! I la creativitat del nostre Déu és tan gran com la seva humilitat: es quedà en un trosset de pa convertit en el seu propi cos! Sant Francesc ho expressa amb gran eloqüència en l’Admonició 1: “Mireu-vos-el humiliant-se cada dia tal com quan vingué del seu tron reial al si de la Verge; cada dia ve a nosaltres Ell mateix, en aparença humil, cada dia davalla del si del Pare sobre l’altar a les mans del sacerdot”. I mans de sacerdot foren les del Beat Josep Tous, el qual no va deixar passar cap dia sense celebrar la Missa i va dedicar hores a adorar-lo al sagrari, amb el fervor d’una ànima seduïda per Jesús, una ànima que no es cansa de mirar-lo i de voler ser com Ell: amor fet oblació. Vegem-ho fent una lectura eucarística del seu itinerari espiritual.

A.- LA PRIMERA COMUNIÓ. El lliurament de la vida que observa en la seva cristiana família afavoreix el creixement de la seva fe, així com la recepció dels sagraments, especialment la participació en l’Eucaristia, tot i que “no es coneix la data de la seva primera comunió, però conjecturem que degué fer-la a Santa Maria d’Igualada, en el mateix temple on va ser fet cristià, preparat per la seva germana Josefa” (Peiró, T.: Fidel a Déu i fidel als homes. Pàg. 11). La pau de sa ànima en rebre la comunió fa créixer el desig d’unió amb Déu, de donar-li tot sense reservar-se res, i fa enardir el seu cor, com els va succeir als d’Emaús en la trobada amb Jesús. Així, en el P. Tous, LA SEVA APARENÇA HUMIL DE CAMINANT QUE PARTEIX EL PA, L’INVITA A SER UN PELEGRÍ DE LA FE HUMIL.

B.- LA CONSAGRACIÓ. Després de cada comunió, mentre prega en silenci, uns mots li ressonen: “Preneu, mengeu-ne” (Mt 26, 26): Jesús s’ha fet un bocí de pa, lliurat fins a la mort: “ens estimà fins a l’extrem” (cf. Jn 13, 1). I, a més, un encàrrec: “Estimeu-vos” (Jn 13, 34). El lliurament de Jesús es converteix en crida i la crida esdevé compromís: frare caputxí, una vocació feta realitat el 1828 en pronunciar els seus vots. Fra Josep d’Igualada vol estimar incondicionalment com Jesús en el pa consagrat, ser un bocí de pa que es dona amb generositat. Ho havia començat a experimentar al Noviciat, durant el qual “pogué desenvolupar àmpliament i experimentar dues de les seves devocions predilectes: la devoció a Jesús Sagramentat i la devoció a la Verge santíssima, que foren, la resta de la seva vida, el nord i guia de les seves activitats apostòliques” (Positio Vol. II, pàg. 130). Així, en el P. Tous, L’APARENÇA HUMIL DE JESÚS EN EL PA PARTIT I REPARTIT, L’INVITA A SER UN CAPUTXÍ HUMIL.

C.- EL SACERDOCI. Quin goig! L’embolcalla l’alegria de l’Esperit Sant. Ja és frare! Sent una pau pregona. Crist l’atreu des de la creu, la seva sang vessada per la salvació de tothom… Sí, caminarà cap al sacerdoci. Sí, les seves mans consagraran el pa per tal de ser compartit amb els germans, per esdevenir aliment en les senderes cap a l’eternitat. Sí, farà realitat les paraules de Jesús: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos” (Lc 9, 13). El 24 de maig de 1834 arriba el moment esperat: ser sacerdot de Crist, la qual cosa configura el seu ser i fer, gastant sa vida com a pa tendre que es fa bocins, des de la petitesa i la fragilitat. Per a ell, té un mateix significat consagrar el pa a l’altar per donar el Cos de Crist a la gent i estimar el proïsme en un lliurament constant. “El fet que el P. Tous morís tot celebrant l’Eucaristia no és casual, sinó el coronament de tota una vida de pietat” (Positio, Vol. I, pàg. 29). El 27 de febrer de 1871, a l’altar, tot celebrant el seu últim sopar amb el Senyor, com als deixebles d’Emaús, “se li obriren els ulls” (Lc 24, 31) i… el reconegué en l’àgape etern. Així, en el P. Tous, L’APARENÇA HUMIL DE JESÚS EN EL PA CONSAGRAT A L’ALTAR, L’INVITA A SER UN SACERDOT HUMIL.

D.- L’ADORACIÓ EUCARÍSTICA. El cor abrusat d’amor a Jesús es manté viu al llarg dels anys. Ell vol ser una ofrena agradable a Déu. I un dels mitjans per aconseguir-ho és la freqüent adoració al Santíssim, per “lloar sempre Déu per mitjà de Jesucrist” (Hb 13, 15). Davant del sagrari o de la custòdia amb el Senyor exposat, la seva ànima està assossegada. Contempla l’Amor, roman en un silenci profund, intercedeix davant de Jesús obrint els plecs de son cor ple de rostres, de noms… i descansa en Ell. Sent la certesa de les seves paraules: “Veniu a mi… jo us faré reposar. Apreneu de mi, que soc benèvol i humil de cor; i trobareu el repòs” (Mt 11, 28-29). El P. Tous beu del torrent que brolla d’aquest Cor i, després, “vessa els sants pensaments i devots afectes que li han estat comunicats” (J. T. Circular 1864).

Un bell exemple del seu ardor en l’adoració eucarística es reflecteix en el següent text de la Positio, Vol. II, pàg. 186:

“El 29 d’agost de 1842 al monestir de les benedictines de Tolosa, com a membre de l’Adoració Perpètua, amb quin fervor pregaria amb aquesta oració:

Jo poso sobre l’altar els meus pensaments, els meus afectes, la meva voluntat, els meus desitjos, tot el meu ésser. Com Vós us heu immolat per mi, oh Salvador meu! jo desitjo immolar-me per Vós, no viure més que per a la vostra glòria i morir per ella”.

Així, en el P. Tous, L’APARENÇA HUMIL DE JESÚS EN EL PA DEL SAGRARI I DE LA CUSTÒDIA, L’INVITA A SER UN DEIXEBLE HUMIL I CONFIAT.

E.- UN PASTOR EUCARÍSTIC. El seu amor apassionat a l’Eucaristia li dona una fortalesa extraordinària que, seguint les inspiracions de l’Esperit, dona el seu fruit: la fundació del nostre Institut “destinat al bé de les ànimes i a l’educació” (J. T. Carta 16-6-1868). Infon en les germanes l’amor a l’Eucaristia i les exhorta a ser molt curoses en la preparació per a la comunió: “Abans de combregar tindreu molta cura d’examinar ben bé les vostres consciències, tot considerant el nobilíssim do de Déu lliurat a nosaltres amb tanta caritat” (Const. 1851, Cap. VI). Quina expressió tan formosa! Jesús és do, és cor fet caritat per a nosaltres, és providència divina que ens assacia. Per això, el P. Tous sempre s’apropa a aquesta Taula amb molta confiança. I continua dient-nos: “Abans d’anar a combregar, demaneu-vos perdó” (Ibid). La pau, la caritat i la unitat procedeixen d’una ànima que combrega reconciliada amb Déu i amb els germans. Així, en el P. Tous, L’APARENÇA HUMIL DE JESÚS EN EL PA DE CADA COMUNIÓ, L’INVITA A SER UN PASTOR HUMIL DEL RAMAT ENCOMANAT.

Quin patrimoni espiritual hem rebut! Deixem-nos interpel·lar per aquest itinerari espiritual del Beat Josep Tous, deixeble autèntic de Sant Francesc. Tots dos, des d’una profunda humilitat, ens donen exemple de ser ÀNIMES EUCARÍSTIQUES, tots dos ens parlen de FIDELITAT al do de Déu. Preguntem-nos: En què he d’aprofundir per tal de créixer com a ànima eucarística?

Jesús és la nostra fortalesa i la nostra felicitat. Visquem tot rebent el seu Pa i tot agraint-lo. Visquem tot donant-nos com a pa que es deixa partir i repartir. Siguem oblació per a Déu i do per als germans.

“I es quedà amb ells” (Lc 24, 29). Gràcies, Jesús, per haver-te quedat amb nosaltres en l’Eucaristia i per haver-nos donat la teva Mare per acompanyar-nos en el camí del nostre lliurament a Tu. Maria, tu que el vas portar al teu si, ensenya’ns a saber acollir, custodiar i estimar el do del teu Fill en el pa eucarístic i que, com Tu, puguem donar-lo amb magnanimitat al proïsme.

Tot desitjant-vos una bona festa del Beat Josep Tous, rebeu una abraçada fraterna de la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 17 de maig de 2026.