PAU I BÉ!

“Unión, paz y caridad para cambiar esta tierra, para hacerla más humana, para hacerla más hermana”. Aquesta és la tornada del cant que anomenem testament espiritual del P. Tous, puix recull bona part del seu sentir envers nosaltres, les germanes de l’Institut que fundà. Avui voldria convidar-vos a parar especial atenció en aquests mots que tant repeteix el cant en fer-se ressò de l’exhortació del nostre Fundador: “Regni en tots vosaltres la pau, la caritat i la santa unió” (cf. J.T. Circular 1864). Apropem-nos al cor del P. Tous, tot escrutant els seus consells, fruit de la seva pròpia experiència espiritual i fraterna: un espill que reflecteix sa ànima consagrada a l’Amor i amant dels germans.

El mateix P. Tous ens marca el camí per tal d’arribar a aquesta fita: “Procureu inflamar-vos en l’amor de Jesús en la santa oració, a unir-vos per amor amb l’amable Jesús, que és rei pacífic” (J.T. Circular 1864). Cal, doncs, la unió amb Déu, com les sarments al Cep (cf. Jn 15, 1-8), cercar-lo en tot moment: “Buscar la teva presència és el que vull, Senyor” (Salm 26, 8) i delir-nos per Ell, com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua (cf. Salm 42,2). D’aquí que el millor termòmetre per a saber com està la nostra vida espiritual és sentir la NECESSITAT d’estar amb Déu. Avaluem-nos!

I el camí és: ”La doctrina del Sagrat Evangeli, summament perfecta, pura i divina, ensenyada i predicada pel mateix Fill de Déu, ens demostra i ensenya el camí recte i segur per arribar a Déu” (J.T. Const. 1850 – Cap. I). Endinsem-nos, doncs, en aquesta PARAULA, font de gràcia i aliment per a créixer en l’estima fraterna:

A.- LA UNIÓ. Jesús ens diu: “Que tots siguin u” (Jn 17, 21). I tan diferents que som! I tan diferent que pensem! Amb tot, ens uneix un mateix Credo i un mateix carisma: una meravellosa oportunitat d’avançar en unitat des de la pluralitat. Aquesta és la bellesa del compartir! És un repte que, alhora, esdevé possibilitat de creixement personal i de ser mirall per a les altres persones, puix si donem testimoni d’unitat serem “llum del món” (Mt 5, 14) per a qui ens veu, per a qui ens mira tot cercant referents en una societat tan dividida i fracturada. Posem els mitjans per estrènyer els vincles fraterns per tal que la comunió sigui visible a les nostres comunitats i famílies.

B.- LA PAU. Jesús ens diu: “Us deixo la pau, us dono la meva pau” (Jn 14, 27). Un fruit de l’Esperit (cf. Gàl 5, 22) del qual cal tenir-ne cura perquè es pot perdre amb facilitat. El P. Tous ho sabia i, per això, ens posa en alerta: “No es perdi la pau interior i el fervor de la devoció per la molta inquietud del molt parlar” (J.T. Const. 1850 – Cap. X). I ens explica com deuen ser les nostres converses, com fer un bon ús de la capacitat comunicativa, un do molt preuat per a poder-nos relacionar i fer-nos confiança mútua: “Guardeu-vos totalment de converses llargues, inútils i vanes, més aviat, totes les paraules que digueu siguin edificants i profitoses” (Ibid). I encara afegeix: “Absteniu-vos de paraules ocioses i nocives” (Ibid – Cap XIV). Si ens relacionem d’aital manera, fruirem d‘una pau pregona i serem instruments de pau.

C.- LA CARITAT. Jesús ens diu: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat” (Jn 15, 12). Un altre fruit de l’Esperit  (cf. Gàl 5, 22) que ens ha de caracteritzar com a cristians, tocats per l’Amor. És la invitació que el mateix Esperit ens fa a donar-nos totalment, a estimar sense mida. Em dic i et dic: ets cridat a fer de ta vida un continu acte de caritat. Sigues amb els germans: acollidor, agraït, disponible, sacrificat, pacient, compassiu… Sigues per a ells companyia en el seu patiment i en les seves alegries. “Sofreix les seves imperfeccions” (Ibid – Cap. XIII), escolta-les amb mirada neta i cor pur, serveix-los desinteressadament, dedica’ls temps, perdona’ls de tot cor, corregeix-los amb humilitat, parla bé d’ells…: “tot és poc per allò que s’immola per CARITAT” (Estampa 9a).

Mirem-nos en la M. Remei tal com la presenta el llibre ESTAMPES:

“Escoltem-la… la seva conversa és amena, graciosa i oportuna. (…) Ni la mare més amant de la seva família podria igualar-s’hi ni tenir-ne tanta cura; endevinava allò que podien desitjar o els pogués proporcionar algun alleujament a les malaltes. (…) Mare amantíssima de les seves filles i el seu model més perfecte… Per a ella no hi havia cap altra norma que la que mana la santa Caritat… Caritat en les seves paraules, sempre mesurades i senzilles. Caritat en les seves obres de gran abnegació per totes, sense cap excepció… Caritat en els seus pensaments!” (Estampa 11a).

Així ho aprengué del P. Tous, llibre obert de caritat que la vessava en totes les seves actituds, talment com ho diu l’apòstol Joan: “Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat” (1Jn 3, 18). Escoltem una de les seves filles:

“Sigueu exemple constant de totes les virtuts, particularment entre les vostres educandes i estimeu-les molt en Déu i en la nostra dolça Mare la Divina Pastora”. La mà del Pare Tous tremola en escriure aquestes línies… La llum de l’espelma es va extingint i… encara hi ha alguna cosa més per afegir: “Viviu, filles meves, la vida d’unió amb Jesús. Ell us ensenyarà a ser humils i abnegades…”. Avança el Pare Tous fins als peus del crucifix i allà postrat fa una darrera recomanació a les seves filles absents: “Regni entre vosaltres la unió, la pau i la caritat; i veureu la terra transformar-se en cel…”. Va repetint una vegada i una altra les mateixes paraules. No sap res millor que afegir… Caritat… Caritat… Amb ella la terra es transforma en CEL” (Estampa 8a).

Clar i contundent: Caritat, caritat i més caritat…, pacificats i pacificadors per a fer possible la unitat d’esperits. Juntament amb la pregària, és el millor regal que ens podem oferir els unes als altres i al Beat Josep Tous en la seva festa litúrgica: viure a fons la fraternitat, pilar fonamental del carisma que ens ha llegat. Alhora, també serem un signe d’esperança per a les nostres comunitats, famílies, llocs de treball… ja que es convertiran en espais de llum pel testimoni d’amor a Déu i d’amor fratern.

Invoquem assíduament l’Esperit per tal que, com Maria aplegà en la unitat els deixebles en el cenacle, sapiguem crear comunitats unides entorn al seu Fill Jesús i entre nosaltres. D’aquesta manera, com diu el cant, col·laborarem “para cambiar esta tierra, para hacerla más humana, para hacerla más hermana”. Amb Maria, aixequem-nos i posem-nos en camí a l’encontre de la vida de cadascun dels nostres germans i, amb tots ells, CELEBREM FRATERNITAT!

Tot anhelant, com el P. Tous, pau, caritat i santa unió per a tots vosaltres, us desitjo molt bona festa del nostre Fundador.

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 16 de maig de 2024.