“Maria, Verge feta església.
Salve, palau de Déu!
Salve, tabernacle de Déu!
Salve, casa de Déu!”
(SalVM 1. 4)

PAU I BÉ!

“Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia!, perquè el qui portàreu al món, al·leluia!, ha ressuscitat tal com digué, al·leluia!”

Sí, Maria, la humil natzarena, portà el Fill de Déu en el seu si; per això és “palau, tabernacle, casa de Déu” (SalVM 4). Ella, amb el seu “faci’s!” (Lc 1, 38), fou el primer estatge de Jesús al món. I Ella, acompanyant-lo fins a la creu, on va acollir Joan —“Aquí tens el teu fill” (Jn 19, 26)— i essent present al Cenacle (cf. Ac 1, 14), es converteix en “Verge feta Església” (SalVM 1). Maria porta Jesús en el seu tabernacle interior; per això pot acollir, cuidar i conduir cap a Ell els homes i les dones pels quals ha donat la vida.

En aquest any en què recordem especialment Francesc d’Assís, en celebrar el VIII Centenari de la seva mort, aquestes expressions sobre Maria ens porten a veure en Ella la Mare que custodia el Fill i, en Ell, tots nosaltres. Sí, Maria cuida Jesús i cuida el seu ramat. Vet aquí el cor de Pastora de la nostra bona Mare que tant captivà el P. Josep Tous: un cor que batega d’amor per Déu i pel proïsme, un exemple viu per a cadascun de nosaltres.

I volem que el nostre cor bategui a l’uníson amb el de la Mare, ja que la nostra vida, la nostra pregària i el nostre apostolat han de ser genuïnament marians. Per això, en aquesta preparació a la festa de la Mare del Diví Pastor, és bo examinar com batega el nostre cor mirant el de la nostra Pastora.

A. COR SILENCIÓS
Dòcil a l’escolta de l’Esperit, gràcia i fecunditat s’uneixen en Maria per tal d’ésser la porta de la salvació. Oberta a l’escolta i acollida de la Paraula, esdevé pont entre Déu i la humanitat. Com Ella, deixem-nos omplir de la fecunda presència de Déu per a fer-nos intercessió permanent pels homes i dones del nostre temps. Mare i Pastora silenciosa, ensenya’ns a silenciar, asserenar i pacificar el nostre cor per a custodiar-hi Jesús.

B. COR POBRE
Maria s’identifica amb els “anawim” de l’Escriptura: els preferits de Jahvè, els humils, petits, senzills, confiats en la providència del Pare. Maria, com ells, despullada de tota seguretat humana, és dona de fe i esperança en Déu. Així, nosaltres, amb esperit de pobres com Ella, ho esperem tot d’Ell. Contemplem cada dia més el Pobre Crucificat i la seva Mare al peu de la creu, per tal d’anar-nos conformant a Ell. D’aquesta manera tindrem també una major sensibilitat i donació als menys afavorits. Mare i Pastora pobre, sostén-nos en una constant conversió cap a un cor pobre i humil per a custodiar-hi Jesús.

C. COR OBEDIENT
El “sí” de Maria, des de l’Anunciació fins al Calvari, es manifesta en una donació constant, lliure, responsable i compromesa: disponibilitat total al pla de Déu a través de mediacions humanes. Si Jesús és “obedient fins a la mort, i mort de creu!” (Flp 2, 8), la Mare l’acompanya fins al final, perquè sap d’amor sense condicions, d’entrega sense reserves, de fidelitat a la paraula donada. Així són el Pastor i la Pastora: se sacrifiquen per cadascuna de les seves ovelles. Per això, Maria és model d’obediència al Pare: vulguem emmirallar-nos en Ella en la recerca constant de la voluntat de Déu. Mare i Pastora obedient, cultiva la disponibilitat del nostre cor per tal d’acollir-hi i custodiar-hi Jesús.

D. COR CARITATIU
Maria se sent profundament estimada per Déu i aquesta experiència és la que irradia amb la seva sol·licitud en la cura de les ovelletes: compassiva, atenta, tendra, propera, detallista, prompta en el servei. Us convido a imitar-la en la seva caritat amb Ell i amb tots, per tal que creixi en les fraternitats el desig del P. Tous: “caritat, pau i santa unió” (J. T. Circular 1864). Confiem-nos al seu cor bo i misericordiós, ja que “tots necessitem que la Divina Mare ens miri amb ulls de misericòrdia” (Ibíd.). Mare i Pastora caritativa, obre el nostre cor i omple’l de caritat per tal de poder-hi custodiar Jesús.

E. COR MISSIONER
“Amb Maria, aixeca’t i posa’t en camí a l’encontre de la Vida”. El lema capitular ens impulsa a la diligència, a la promptitud en l’anunci del Regne. En estreta relació amb Maria, siguem “visitació” per al proïsme: abraçada que consola, mirada que pacifica, paraula que anima, mans que serveixen, peus que acompanyen en el camí: vida compartida, testimonis de l’amor redemptor del Fill. En definitiva, una resposta a l’amor de Jesús que ens empeny a treballar perquè les “ovelles” no surtin mai de la pleta del Bon Pastor i per aplegar les que s’han extraviat. Mare i Pastora missionera, ajuda’ns a custodiar sempre en el nostre cor Jesús per tal que sapiguem ser bons pastors del seu ramat.

Realment, la confiança en el cor de la nostra Mare i Pastora sosté la nostra fidelitat al Senyor. I em brolla de l’ànima: GRÀCIES, MARE! Ben cert, el cor silenciós, pobre, obedient, caritatiu i missioner de la nostra Pastora és un palau, un tabernacle, una casa preciosa per a Déu: un veritable estatge, una custòdia per a Jesús i per a nosaltres.

Contagiem l’amor a la Mare del Diví Pastor! La nostra filial confiança a la Mare de Jesús, encomanem-la a totes les persones amb les quals convivim, tant a la família com a la feina, a les nostres amistats i a aquells amb qui ens creuem en les senderes de la vida. Que se’ns noti l’amor a la nostra dolça Pastoreta!

Maria, Tu que vas merèixer portar el Senyor en el teu si, fes de nosaltres custòdies del teu Fill i anima’ns a portar a tots el joiós anunci de la seva resurrecció. Al·leluia!

Us desitjo que visqueu amb fervor la festivitat de la Mare del Diví Pastor i, al mateix temps, que reafirmeu el propòsit de seguir el seu exemple.

BONA FESTA! Us abraça la vostra germana

Mª Carme Brunsó i Fageda.
Superiora General.
Barcelona, 17 d’abril de 2026.