PAU I BÉ.

En iniciar aquest temps d’Advent, som a les acaballes d’un any de celebracions durant el qual hem agraït de cor la LLUM que desprenen per a tots nosaltres les vides del Pare Tous i de la Mare Remei, puix des de fa 175 anys han anat il·luminant el camí de l’Institut. Una llum que és esclat de la seva profunda fe i que, alhora, els esperonà a viure amb esperança i a deixar-se MOURE PER L’AMOR. Ells “caminaren a la llum del Senyor” (cf. Is 2, 5) i, alhora, Ell ens els ha regalat com a models per tal que les nostres senderes s’il·luminin amb el seu exemple de seguiment de Jesús.

Una esperança que il·lumina les nostres sendes i que la podem descobrir als nostres entorns. És una llum que es reflecteix també entre els membres de la Família Tousiana, a les nostres famílies o ambients de treball. Deixem-nos interpel·lar en uns moments de silenci. Estic segura que descobrirem la LLUM de l’esperança. Agraïm:

A.- La LLUM dels membres de la Família Tousiana que:

Vetllen per ser fidels a l’Evangeli i ens transmeten serenor i pau, doncs, encara que passin desapercebuts, “pels seus fruits els coneixem” (cf. Mt 7, 20).

Assumeixen els reptes dels seus compromisos cristians amb actitud de fe i obediència a Déu, encara que hagin de “nedar contracorrent”.

Promouen la unió i l’harmonia entre els membres de la Família.

B.- La LLUM dels membres malalts i dels que passen per moments difícils perquè:

Viuen l’abandó a les mans de Déu amb fe i confiança.

Es fan solidaris amb el patiment de tantes altres persones i ofereixen les seves sofrences a Déu per totes elles.

Units a la creu de Crist, són testimonis creïbles de l’Evangeli a la comunitat eclesial.

Tanmateix, les ombres són presents en els nostres camins; per això, el profeta ens fa una crida a acostar-nos a Déu: “Veniu” (Is 2, 5). Cal, doncs, estar en moviment, en actitud de recerca del seu rostre, en actitud de conversió per a poder descobrir-lo en les nostres recerques, perquè “Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes” (Is 2, 3). Unes rutes que Ell mateix ens mostra: “Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2, 4).

Ni espases ni llances, fora les guerres! Aquest és el missatge de pau, d’harmonia, d’unitat i d’estimació que ens dóna el mateix Déu. No és aquest el missatge del P. Tous? Ens cal CONVERTIR-NOS per tal que les nostres vides siguin més lluminoses. I la clau rau en restar unides “al Rei pacífic” (J. T. Circular 1864), puix vivint en la seva presència serem capacos de:

Posar els mitjans per a SILENCIAR EL COR de tants “sorolls” del món que ens envaeixen, per tal de poder escoltar millor la veu de Déu.

PREGAR I VETLLAR en tot moment, confiats en la misericòrdia del Pare.

Ser més veraços en L’AMOR FRATERN.

Animar-nos en la vivència de la MINORITAT: humilitat, senzillesa, alegria…

Tot plegat serà una experiència vivificant que ens farà repetir els mots del salmista: “En tu hi ha la font de la vida i veiem la llum en la teva llum” (Salm 35, 10). Una llum que es reflectirà en un zel pastoral més viu tant en el vostre compromís en les parròquies com en la missió compartida amb les germanes de les diferents comunitats on esteu inserits. Germanes i germans, així és com s’enriqueix el carisma tousià que hem rebut com a do de l’Esperit Sant.

En definitiva, després de meditar les reflexions anteriors, ben bé podem concloure fent nostra l’exhortació de Pau: “La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l’armadura de la llum. Com escau a ple dia, comportem-nos dignament (…). Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor” (Rm 13, 12-14).

Sí, revestim-nos de Jesús! Afanyem-nos a viure aquest Advent “forjant relles de les espases i falçs de les llances” (cf. Is 2, 4) per tal que, pacificats i pacificadors, fem possible que l’Esperit ens revesteixi de Jesús, nat a Betlem i, així, esdevinguem cristians lluminosos per la nostra humilitat, servei generós, obediència a Déu, misericòrdia, acollida, acompanyament i estimació fins a l’extrem.

Si vivim d’aital manera, com el Pare Tous i la Mare Remei, el mateix Jesús renaixerà en el nostre cor i esdevindrem pessebres on l’escalf de la caritat, la fermesa de la fe i la certesa de l’esperança il·luminaran les tenebres de les nostres nits.

Maria, Mare de l’esperança, alliçona’ns per a saber “caminar a la llum del Senyor” com pelegrins d’esperança, tot vivint amb alegria, agraïment i fidelitat el carisma tousià. Així, curulls de l’amor de Jesús, serem germans i germanes MOGUTS PER L’AMOR!

Units en l’esperança del naixement de Jesús que il·lumina el nostre pelegrinatge, us desitjo un camí d’Advent ple de fruits de conversió que facin créixer el llegat carismàtic que hem rebut al llarg de la història de l’Institut.

Amb afecte fratern, us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó Fageda.
Superiora General.
Barcelona, desembre de 2025.