El dissabte 31 de gener de 2026, la comunitat Laurel va organitzar un retir espiritual per a la Família Tousiana al Casal La Verna de Pallejà, amb el tema: “Francesc, qui ets?”. El ponent va ser fr. Eduard Rey i van donar el seu testimoni com a Terciaris Franciscans Enric Gómez i Antonia Juvanteny. La profunditat de la figura de Francesc és difícil de resumir en poques línies. Cadascú respondrà a aquesta pregunta amb allò que més l’ha impactat i que desitja imitar amb la llum de Déu; però també amb allò amb què ens sentim identificats i que reflecteix alguna cosa del propi camí espiritual.

A continuació, transcrivim el sentir d’alguns participants:

Personalment, després del retir ressonen en el meu cor les paraules següents:

NORMALITAT: És un jove normal per al seu temps i estatus social. La malaltia i una crisi personal li fan perdre el gust per les coses, i comença a tenir l’experiència d’una dolcesa dins seu. La soledat l’ajuda a gaudir de la presència de Déu, perquè Déu s’ha de gaudir, s’ha d’escoltar, i per a això és necessari el silenci exterior i interior.

CERCA: Francesc es va transformant a poc a poc en l’home que cerca humilment la veu de Déu, l’escolta i la segueix. Un home que es fa preguntes, que sent la necessitat de canviar la seva vida, sense saber de moment com fer-ho. La trobada amb un leprós serà l’impuls que necessitava.

SOLEDAT: A partir d’aquí comença a viure en soledat, dedicat a la cura dels leprosos, a la restauració d’esglésies i en pobresa. En la soledat contemplativa, es deixa penetrar i treballar per Déu per viure la seva tendresa, per gaudir de la seva contemplació, de la seva creació i de totes les criatures. La presència divina va omplint tots els aspectes de la seva vida i li dona plenitud i llibertat. Però sobretot llegeix l’Evangeli.

EVANGELI: S’adona que l’Evangeli ens parla d’alguna cosa que ja és molt dins nostre i que només necessita el nostre sí per manifestar-se. Francesc és l’home que vibra i es deixa modelar per l’Evangeli. El seu únic anhel: conformar-se cada vegada més al Crist pobre i crucificat. Francesc serà Evangeli fet vida de manera radical. Proclama l’Evangeli amb el seu exemple. Això el porta a la penitència, que ha de ser sempre alegre i entesa com a canvi de vida.

HUMILITAT: Mai no va fer ostentació dels molts dons que li va concedir el Senyor, marcant un camí d’humilitat i simplicitat. Fins i tot els propis estigmes els va considerar una cosa entre Déu i ell, una cosa que havia de viure des de la més profunda intimitat i secret. Sempre es va considerar el més petit de tots i no va voler càrrecs ni privilegis.

FRATERNITAT: No pretenia fundar res, no tenia cap pla traçat, però va acollir els germans que el volgueren seguir. I va acollir també laics que volien imitar-lo des del seu propi estat. Ell va mostrar amb el seu exemple què és una vida de fraternitat, simplicitat i minoritat.

CARITAT: Quina radical caritat es desprèn de la carta que Francesc va manar escriure a un ministre! Tots els germans o persones han de ser considerats com a gràcia. I se’ls ha d’estimar tal com són i no voler fer-los millors cristians. Cal acollir-los sempre amb misericòrdia i amor.

SOFRIMENT: La seva vida va tenir també el segell del sofriment tant físic, a causa de les seves múltiples malalties, com el sofriment moral que li va produir l’evolució de l’orde i la incomprensió de la seva proposta de vida per part dels germans. Això va donar pas a una profunda foscor i desànim. Però Crist li va donar la certesa que aquest sofriment és camí de vida eterna, si el viu en pau. Francesc vol el que Déu vol i s’abandona a la voluntat divina.

ALEGRIA: La veritable alegria es troba en viure amb paciència les contrarietats i els menyspreus que ens causen aquells que haurien d’estimar-nos.

CONFIANÇA: El camí de Francesc condueix a l’abandó en Déu, a la confiança radical i absoluta en el seu Creador.

Seguint l’exemple de Francesc, i amb l’ajuda del Crist pobre i crucificat, vull que totes aquestes paraules vibrin en el meu cor i en la meva vida. AMÉN.

(Pilar Herrera – Premià de Mar)

Amb la frase FRANCESC, QUI ETS? el primer ponent FR. EDUARD REY ens va oferir una visió humanista de sant Francesc, de família comerciant i acomodada, que ho va deixar tot per seguir un estil de vida senzill segons l’Evangeli, seduït per la dolcesa que li representava l’amor de Déu. Seguidament, dos testimonis dels terciaris franciscans ens van explicar les seves vivències. Ens va sorprendre com van notar que Déu encarrilava el seu camí.

La «veritable alegria» va ser conèixer una mica més sant Francesc i viure aquesta experiència com una família unida en situacions difícils i alegries compartides.

La trobada va acabar amb una Eucaristia preparada entre tots els participants. Les Germanes van cantar com si els àngels del cel baixessin, i alguns participants van preparar les ofrenes relacionades amb allò que més ens va impactar de la vida de sant Francesc. Vam finalitzar la trobada amb un dinar fratern.

(Prof. Estela Campillo i Maribel Rami – Col·legi Josep Tous, Barcelona-Sants)