“Lloeu i beneïu el meu Senyor, i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat”.
(Càntic de les criatures – Sant Francesc d’Assís).

PAU I BÉ!
“Lloat sigueu, oh Senyor nostre!” Amb un cor amarat d’agraïment, una i altra vegada hem enlairat els ulls al cel o hem estès els nostres braços tot entonant aquest cant. Els mots de lloança de Sant Francesc a “l’Altíssim totpoderós i bon Senyor” (Cànt 1) ens han captivat per expressar la bellesa que descobrim a la creació. Tanmateix, deixeum’ho dir, cal associar a la lloança la HUMILITAT, puix en ella rau la veritable experiència espiritual del Pobrissó d’Assís, la qual li obre les portes del cor a la RECONCILIACIÓ i a la FRATERNITAT.
Ho podem comprovar en l’expressió GERMÀ i GERMANA en cadascun dels elements del Càntic: una FRATERNITAT universal, oberta a tota criatura eixida del Creador. I una fraternitat provinent de la RECONCILIACIÓ amb totes elles. Quan ens deixem tocar per l’amor de Déu, el nostre esperit creix en HUMILITAT i és llavors quan hi fa niu el perdó, com a camí de trobada amb cada germà o germana, des de l’acollida de la fragilitat humana que tan ens uneix, des de la condició de criatura abraçada per la misericòrdia
de Déu. Un Pare que ens atrau i ens crida a viure en Ell per sempre, tot passant per la porta de la mort corporal. Quin horitzó de llum infinita! Quin horitzó de llum per al dia a dia de la vida present!

I, d’on brolla aquesta triple unitat que s’expressa meravellosament en el poema del Càntic de les Criatures? La resposta és clara: brolla de la intimitat de Francesc amb el Pare, a les mans del qual s’abandonà totalment des del moment de la seva conversió i, alhora, brolla del seguiment de Crist crucificat amb qui anhelà configurar-se. Un itinerari espiritual de gairebé vint anys que culmina amb aquest esclat de lloança al Déu Altíssim. Uns anys de contemplació i de predicació de la passió de Jesús que té el seu punt àlgid en l’estigmatització a la muntanya de La Verna: mans, peus i costat amb ferides sagnants esdevenen un espill de dolor i d’amor a Jesús.
És en aquestes circumstàncies, perdent sang per totes les seves nafres, esgotat pels dejunis i les malalties, cec i gairebé agonitzant, en el capvespre de sa vida, quan esdevé una veritable icona de Crist i dels valors evangèlics de pura simplicitat i pobresa. I és en
aquestes circumstàncies quan emana de son esperit la GRAN LLOANÇA D’ABRAÇADA UNIVERSAL, puix és capaç de veure-hi amb més claredat que mai i, així, percebre la unitat i la comunió de la creació expressades en les criatures, en el perdó, en la pau i en l’obediència al Creador. Al Pobrissó, que li mancava la llum dels ulls humans, l’il·luminava la resplendor del Regne etern: el goig de la seva ànima. Tan sols aquest goig sobrenatural podia abrusar l’esperit de Francesc d’aital manera! Era la culminació d’una vida lliurada a l’Estimat, pobre i crucificat, d’una vida ascètica i de sofriment, d’una vida que es delia pel Regne etern. Una vida que ens ha deixat unes petjades fermes per a seguir el Crist, les de la minoritat.

Sense paraules! Tots nosaltres som convidats a restar en el silenci contemplatiu. Tanca els ulls i deixa que la mirada interior t’il·lumini. Dedica temps a aquest silenci pregon.

Després, desclou les parpelles i mira, observa el cel i la terra, l’entorn i els rostres dels germans i de les germanes… Lloa Déu!
Alhora, us convido a rellegir els versos del Càntic de les criatures tot deixant-vos interpel·lar:

– El germà sol, la germana lluna i els estels, el germà vent i l’aire, la germana aigua, el germà foc, la germana nostra mare terra.

Em pregunto: amb quines actituds expresso l’estima a la creació?

– Aquells que perdonen pel vostre amor, i aguanten malaltia i tribulació.
Benaurats els qui les aguanten en pau. Em miro a mi mateix/a: em sento identificat/da com a persona de cor misericordiós per a perdonar?

Com acullo el propi sofriment i la tribulació?

– La nostra germana la mort corporal, de qui cap home vivent no pot escapar.
Benaurats aquells que trobarà en la vostra santíssima voluntat. Visc amb fidelitat, alegria i agraïment la vocació rebuda de Déu? És el segur i feliç camí que porta al cel. En definitiva, si Francesc composà el Càntic… com a culminació de la seva experiència espiritual, quan es quedà cec i enmig de sofriments, tribulacions i malalties, enardit d’un goig profund; també tu, tot fent memòria del teu camí espiritual, des del primer Sí a Déu fins ara, i tot abraçant les teves pròpies circumstàncies, et CONVIDO A EXPRESSAR-TE AMB UN
CÀNTIC COMPOSAT PER TU MATEIX/A, amb els teus mots i els teus sentiments. Deixa’t ajudar pels “gemecs inefables” (Rom 8, 26) de l’Esperit i… CANTA LES TEVES PRÒPIES LLOANCES A L’ALTÍSSIM TOTPODERÓS I BON SENYOR! “¡Salve, Madona santa Reina, santa Mare de Déu, Maria, que sou Verge feta Església!” (SalVM 1). Al teu cor de Mare encomanem les nostres existències per tal que esdevinguin un cant de lloança a la misericòrdia de Déu a semblança de Sant Francesc i, com ell, puguem viure units al Crist sofrent des d’un cor HUMIL, RECONCILIAT i FRATERN; i en comunió amb totes les criatures, esdevinguem testimonis de l’amor del Creador que “amb cordes d’amor ens atreu, amb llaçades d’afecte” (Os 11, 4): LLOAT SIGUEU, OH SENYOR NOSTRE!

Units en un mateix cant de lloança a l’Altíssim totpoderós i bon Senyor, us desitjo una joiosa festa de Sant Francesc. La vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 29 de setembre de 2025.

_____________________________________________________________________

Càntic de les criatures.

Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres són
les llaors, la glòria, l’honor i tota benedicció.
A Vós sol, Altíssim, se us adiuen
i cap home no és digne d’anomenar-vos.

Lloat sigueu, Senyor amb totes les creatures
especialment missenyor el germà sol,
el qual és dia i per ell ens il·lumineu.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor,
de Vós, Altíssim, porta significació.

Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana lluna i els estels,
en el cel els heu fet clars, preciosos i bells.

Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà vent
i per l’aire, l’ennuvolat i el serè, i tot temps,
pel qual a les vostres creatures doneu sosteniment.

Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.

Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual ens il·lumineu de nit
i és bell i juganer i robust i fort.

Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana nostra mare terra,
la qual ens sosté i governa i produeix fruits diversos
amb flors acolorides i herba.

Lloat sigueu, Senyor, per aquells que perdonen pel vostre amor,
i aguanten malaltia i tribulació.
Benaurats els qui les aguanten en pau,
car de Vós, Altíssim, seran coronats.

Lloat sigueu, Senyor meu,
per la nostra germana la mort corporal,
de qui cap home vivent no pot escapar.
Ai d’aquells que trobarà en pecats mortals!
Benaurats aquells que trobarà
en la vostra santíssima voluntat,
car la mort segona no els farà mal.

Lloeu i beneïu el meu Senyor,
i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat.