Parròquia Cos i Sang de Crist – Tortí, Panamà.

En moltes diòcesis de Panamà es preparen campaments de trobada juvenil prequaresmal. És una oportunitat per créixer en la fe de manera grupal, en la qual els joves s’interpel·len sobre la seva vida personal i sobre la seva relació amb Déu i amb els altres. Aquesta activitat es realitza coincidint amb els dies de carnaval al país.

A continuació us presentem l’experiència d’acompanyament al campament de les nostres germanes de la Comunitat de Tortí:

Del 14 al 18 de febrer vam tenir l’oportunitat de participar activament en el campament prequaresmal per a joves de la parròquia amb el lema “NO DIGUIS: SOC MASSA JOVE, ALLÀ ON JO T’ENVIÏ HI ANIRÀS”.

És important assenyalar que aquesta trobada, organitzada per la parròquia, és anual i es prepara amb molta antelació i amb la participació de persones voluntàries en els àmbits de cuina, xerrades, animació litúrgica, musical i lúdica, etc. Els joves van arribar fins al lloc assenyalat a la muntanya, anomenat “Colonia Santeña”, que dista una hora i mitja del poble. És una finca d’una família que va posar a disposició el ranxo, les sales, el lloc per al menjador, la cuina, etc. La casa estava preparada perquè els joves tinguessin una participació activa sense interrupcions de mòbils, ja que no hi havia connectivitat ni res que els distragués de l’experiència. El campament té un objectiu evangelitzador, acompanyant els joves en la recerca de Déu i posant èmfasi en les pràctiques que ajuden a viure una Quaresma amb sentit de conversió.

Hi van assistir 111 joves entre 12 i 25 anys d’edat. Tots es van disposar a viure aquesta trobada tan bonica acceptant els diferents reptes que se’ls van proposar i participant activament en totes les activitats: jocs, temes de reflexió, pregària davant del Santíssim Sagrament, recepció del Sagrament de la Reconciliació, compartir fratern, assistència a les xerrades, dinàmiques, etc.

El Santíssim va estar exposat en un lloc adequat durant tota la jornada; els joves acudien a pregar en silenci, per grups petits i amb molta devoció.

Les nostres tasques van ser:

1-Coordinar, juntament amb els joves del cor, els cants apropiats.

2-Tenir a punt els ornaments i els vasos sagrats.

3-Cooperar amb els sacerdots en les meditacions i en l’examen de consciència dirigit als joves per fer una bona confessió sacramental.

4-Fer una de les xerrades.

5-Acompanyar els joves en l’adoració al Santíssim, exposat durant els quatre dies.

Els participants van expressar les seves valoracions del que s’havia viscut al campament, evidenciant que va ser molt positiu i que tornaven a casa amb un gran desig de tornar a acampar l’any vinent. Per a nosaltres va ser molt bonic compartir amb els joves aquells dies i donar-los suport en les seves activitats juntament amb els frares i els laics de la parròquia. Ells han expressat, entre altres coses, que Déu és alegria i que ha valgut la pena haver optat per viure aquesta experiència.

Seguidament, transcrivim el sentir d’alguns joves que van participar en el campament:

Em vaig sentir súper bé. Sento que va ser un regal de Déu per descansar l’ànima. A vegades necessito aquest silenci per tornar a escoltar-lo a Ell i agrair les coses simples. (Yarqueira Pinto)

La meva experiència va ser bonica, perquè la veritat és que no pensava anar-hi, però Déu té un pla i em va agradar, perquè sento que els temes van ser clau i realistes. (Derik)

El campament 2026 ha estat una experiència meravellosa on vaig poder experimentar el fet de compartir amb les meves amistats que feia molt de temps que no veia. També vaig poder experimentar l’amor de Déu en cada moment que vaig anar davant del Santíssim; l’experiència de tenir-lo davant meu novament m’omplia tant d’alegria que fins i tot tenia ganes de plorar, perquè d’un temps ençà l’amor que tinc cap a Déu és més gran. El campament d’aquest any ha fet que m’apropi més a Déu i que em comprometi més amb la meva comunitat cristiana. (Juan Diego Sáenz)

La meva experiència al campament va ser molt bonica i especial. Tot estava molt ben organitzat, el menjar era boníssim i sempre hi havia un ambient alegre. Es notava l’esforç dels organitzadors perquè gaudíssim de cada moment. També va ser molt bonic conèixer persones noves, fer amics i enfortir la fe junts. Entre rialles, pregàries i moments de reflexió, vaig sentir que el campament no només va ser una experiència divertida, sinó també alguna cosa que em va ajudar a créixer espiritualment. (Dianys Montenegro).