Missatge amb motiu del 150è Aniversari de la mort del Beat Josep Tous

Era el 27 de febrer,

dilluns de la primera setmana de Quaresma…

“Veniu, beneïts del meu Pare,

rebeu en herència el Regne” 

(Mt 25,34).

PAU I BÉ.

“Torna a esclatar la llum!”. Així comença el cant “Bondat en acció” dedicat al P. Tous en el 150è aniversari de la seva mort. La llum que embolcalla la seva vida torna a il·luminar les nostres, especialment per la seva fe i confiança que són expressió d’una ESPERANÇA certa i serena en l’eternitat, en el sí del Pare bo. Ell esdevé una presència lluminosa enmig de les senderes de les nostres existències, un model de vida arrelada en la font d’Aigua Viva, el Crist Crucificat i Ressuscitat.

Aquest és el misteri que celebrem durant el Tridu Pasqual i al qual ens preparem durant la Quaresma, talment com ho féu el P. Tous en els darrers dies de la seva estada terrena, puix ell mateix, aquell 27 de febrer, dilluns de la primera setmana del temps quaresmal, s’adreçà cap al Col·legi de la “Divina Pastora” per a celebrar la Missa, l’última. Retrat del que fou sa vida: un camí quaresmal fet de silenci i pregària, d’abstinències i dejunis de tota mena, i de donació caritativa, convertit ell  mateix en “almoina” per  a tothom.

Aital manera de viure esdevé per a nosaltres una llàntia encesa (cf. Mt 5,15-16) que fa llum a casa nostra, la família tousiana. Una plana de la història de l’Església que avui ens mou a esdevenir SIGNES D’ESPERANÇA per al món, com ho fou ell. Una esperança de la qual ens parla el Papa Francesc en el Missatge de la Quaresma 2021: “En aquest temps de conversió renovem la nostra fe, SADOLLEM LA NOSTRA SET AMB ‘L’AIGUA VIVA’ DE L’ESPERANÇA i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist”.  

En llegir aquest Missatge del Papa en clau de celebració del 150è Aniversari del traspàs del P. Tous, m’ha semblat que tot ell és una expressió de com va viure. Deixeu-me que en faci un paral·lelisme, especialment de la virtut de l’ESPERANÇA que tan de bé ens pot fer avui a nosaltres, immersos en la crisi provocada per la pandèmia: “En l’actual context de preocupació en el qual vivim i en el que tot sembla fràgil i incert, parlar d’esperança podria semblar una provocació” (Missatge Quaresma 2021). Siguem agosarats i deixem-nos interpel·lar.

A.- Esperança és creure en un Déu pobre, ple de gràcia i de veritat.

“La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a rebre Déu en la nostra vida i permetre-li “fer estada” en nosaltres (cf. Jn 14,23). Dejunar significa alliberar la  nostra existència de tot el que fa nosa (…) per tal d’obrir les portes del nostre cor a     Aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14)”   (MQ 2021).

Fe i confiança en la providència bondadosa del Pare és l’experiència vital del P. Tous, un cristià obert a Déu des de la infantesa i en tota circumstància: “El  P. Tous  va  viure amb la convicció que Déu, infinitament bo, posava en la seva  vida el millor en vistes a la santedat de l’Església, del seu Orde, de l’Institut de    Terciàries Caputxines i de sí mateix. Va saber veure i acollir Déu en cada   esdeveniment per molt paradoxal que semblés. Per això sempre va esperar que  Déu manifestés d’alguna manera la seva Voluntat. Va viure la certesa que Ell   estava ficat en la seva vida i en la dels seus germans, donant sentit al més   inexplicable als seus ulls i segons els criteris humans” (Positio Vol. I, pàg. 30).

B.- Esperança és trobar en la intimitat al Pare de la tendresa. 

“En el  recolliment i el silenci de l’oració, se’ns dóna l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: per això és fonamental recollir-se en oració (cf. Mt 6,6) i trobar, en la intimitat, al Pare  de la tendresa” (MQ 2021).

Si quelcom defineix el perfil espiritual del P. Tous és la íntima unió amb Déu que es fa palesa en l’amor a l’Eucaristia i la contemplació del Crist Sofrent i de la seva Mare. Home profundament silenciós i silenciat, les seves paraules i els seus gestos deixen entreveure la fondària de la seva ànima en diàleg amb el Senyor amb qui, atret pel seu amor, ha fet aliança eterna: “L’Esperança en el P. Josep Tous es fa notar en la serenor activa, el silenci orant i la fortalesa amb la qual afronta els moments difícils. Déu és fidel” (Positio Vol. I, pàg. 30).

C.- Esperança és acollir la reconciliació: una Pasqua de fraternitat.

 “Esperança en la reconciliació, a la qual sant Pau ens exhorta amb passió: «Us  demanem que us reconcilieu amb Déu» (2Co 5,20). En rebre el perdó, en el  Sagrament que està en el cor del nostre procés de conversió, també nosaltres ens  convertim en difusors del perdó: per haver-lo acollit nosaltres, podem oferir-lo, sent capaços de viure un diàleg atent i adoptant un comportament que conforti a  qui es troba ferit. El perdó de Déu, també mitjançant les nostres paraules i gestos,  permet viure una Pasqua de fraternitat” (MQ 2021).

Misericòrdia i compassió són actituds rellevants del cor bondadós del P. Tous que vessa com oli sobre les ferides que ocasiona la fragilitat humana. El perdó i la pau són el do de la reconciliació amb Déu, un sagrament tantes i tantes vegades  ofert pel P. Tous a través del seu ministeri sacerdotal. L’experiència de la reconciliació fraterna li fa expressar: “Regni entre vosaltres la caritat, la pau i la santa unió” (Circular J.T. 1864). No és aquesta l’autèntica fraternitat, eixida del perdó i de la presència de Crist enmig nostre?

“Les seves moltes hores de dedicació a aquest ministeri ens el fan descobrir solidari   de la feble condició humana. Tasca silenciosa i amagada que demostra fins a quin punt ell mateix havia de sentir-se bondadosament acollit per Déu en les seves  limitacions, debilitats i errors humans. Tot acollint amb misericòrdia, amb el perdó transmet la pau a les ànimes” (Guixà Padrell, Oriol: Consciència social en l’obra del P. Tous).

D.- Esperança és dir paraules d’alè.

 “Durant la Quaresma, estiguem més atents a «dir paraules d’alè, que reconforten,  que enforteixen, que consolen, que estimulen», en lloc de «paraules que humilien,  que entristeixen, que irriten, que menyspreen» (FT, 223). De vegades, per donar esperança, n’hi ha prou amb ser «una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per a parar atenció, per regalar un somriure, per a dir  una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indiferència»  (FT, 224)” (MQ 2021). 

Aquests mots són un espill del P. Tous, des de la prudència i la discreció, sempre al costat de qui el necessita, acollint i acompanyant amb delicadesa i bondat, tant a les germanes com a la família, a les alumnes, als veïns, als malalts, als feligresos…

“Les religioses trobaven sempre en ell la bondat i afecte d’un veritable pare. (…) Es  manifesta sempre amb un caràcter bondadós, agraït, complaent encara que hagués estat agreujat. És el perfil que en fa el seu amic el P. Serrancolí: No crec que  tingués a ningú ofès” (Positio, Vol I, pàg. 39).

E.- L’expressió més alta de l’esperança és la caritat.

 “La caritat, viscuda rere les petjades de Crist, oferint atenció i compassió per cada  persona, és l’expressió més alta de la nostra fe i la nostra esperança. La caritat   s’alegra de veure que l’altre creix. La caritat és l’impuls del cor que ens fa sortir de  nosaltres mateixos” (MQ 2021).

Místic i apòstol alhora, el P. Tous mostra sempre una exquisida sensibilitat envers les necessitats del proïsme que capta i procura resoldre, des de la senzillesa, impulsat pel buf de l’Esperit. Es deixa modelar per Déu que el fa instrument a les seves mans: un regal per a tothom, amb un amor fet caritat, fruit d’una fe i esperança pregones: “Fou un home d’esperança que, tocant de peus a terra, tenia el cor al cel; un home de caritat que és la plenitud de la llei” (Positio Vol. I, pàg. 33).

Ben cert, el P. Tous pelegrinà a la terra amb aquesta sòlida esperança, arrelada en la fe i expressada en la caritat; una vida que culminà escoltant, abans de retornar a la Casa del Pare, la promesa: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne (…) Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (cf. Mt 25, 31-46). Quins detalls té el nostre Déu amb els que confien en Ell!

Una promesa feta realitat en ell després d’una vida de cara a Déu, perquè creure pressuposa obertura: “Obre’t!” (Mc 7,31-37). En mirar-me el P. Tous em sembla que avui ens diu: Fes espai a Déu i deixa’l entrar! Sí, repetim-nos a nosaltres mateixos: Obre’t cor a l’Amor, obriu-vos oïdes a la Paraula, obriu-vos ulls a la Llum,  obriu-vos llavis per a proclamar el nom de Jesús a tota criatura. No és aquesta obertura la clau per a la renovació? Cert, fe i obertura fan possible la conversió, un camí que recorrem des de l’esperança i que mena a l’amor, expressat en la bondat, com ell.

Amb un gran agraïment per l’oportunitat de poder  celebrar aquest ANY DE GRÀCIA, emmirallem-nos en el P. Tous i aprenguem del seu exemple per tal de poder esdevenir testimonis d’esperança en aquests temps nous de la història:  “Viure una Quaresma amb esperança significa sentir que, en Jesucrist, som testimonis del temps nou, en el qual Déu “fa noves totes les coses” (cf. Ap 21,1-6)” (MQ 2021).

Que Maria, “vida, dolcesa i esperança nostra”, vetlli els nostres passos per tal que siguem fidels al llegat rebut del P. Tous i, vivint-lo des de la fe i l’amor esdevinguem signes d’esperança, confiats que “Déu ja sap el que ens convé” (Carta J. T. 16-6-1868).

Amb l’esperança que visquem profundament aquest 150è aniversari i ens deixem tocar  per l’esclat de la llum del carisma tousià, rebeu una abraçada fraterna de la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 22 de febrer de 2021.