PAU I BÉ.

“Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic” (Jn 3, 16). Un esdeveniment que Déu va voler preparar al llarg de molts segles, un ampli temps d’espera del Messies que els cristians actualitzem anualment amb l’Advent. I, enguany, us vull proposar viure’l acompanyats de Sant Francesc, puix es compleixen 800 anys d’aquella inspiració del pobrissó d’Assís: fer un “pessebre vivent”. Ell desitjava poder contemplar amb els propis ulls aquella realitat tan divina i tan humana: Déu nat pobre entre els pobres, el nucli de la Bona Nova. Com ell, sigui la nostra més gran aspiració observar en tot l’Evangeli i seguir els passos de Jesús “amb molta atenció, amb tota cura, amb tot l’anhel de la nostra ment, amb tot el fervor del cor” (cf. 1Cel 84).

Així és com m’agradaria que visquéssim aquest Advent, amb tot el fervor del nostre cor. Per això us convido a resseguir el relat de Celano, biògraf de Francesc, que explica la preparació i celebració del Nadal a Greccio. Tot mirant els seus gestos i les seves actituds, posem-nos en camí per tal de FER DEL NOSTRE COR UN PESSEBRE per al Déu Infant.

A.- “Vivia a aquella comarca un home, de nom Joan, de bona fama i de millor tenor de vida. Uns quinze dies abans del Nadal del Senyor, el benaurat Francesc li va dir: “Si vols que celebrem a Greccio aquesta festa del Senyor, afanya’t a anar allà i prepara ràpidament el que t’indicaré” (1 Cel 84 ).

Preparem-nos sense entretenir-nos, afanyem-nos… Posem-nos en marxa sense mandra. L’Església ens regala una litúrgia rica i profunda, plena de simbologia i textos bíblics al llarg de les setmanes d’Advent. Germà/na, incrementa la dedicació a la PREGÀRIA, a preparar els detalls que engalanaran el teu pessebre interior: Com desitjaries que fos?

B.- “Desitjo celebrar la memòria de l’Infant que nasqué a Betlem i vull contemplar d’alguna manera amb els meus ulls el que va patir en la seva invalidesa de nen, com va ser reclinat al pessebre i com va ser col·locat sobre fenc entre el bou i l’ase” (1Cel 84).

“Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també em deleixo jo per Tu, Déu meu” (Salm 42, 2). Francesc es delia per Jesús i desitjava contemplar-lo en el seu sofriment expressat com “invalidesa”. Germà/na, fes-te conscient de les teves “invalideses”, apropa-les al pessebre, estima-les, agraeix-les com a possibilitat de créixer en HUMILITAT. I apropa-hi, també, tants éssers humans “invàlids”: posa’ls nom, rostre, mirada…

C.- “Arribà el dia, dia d’alegria, d’exultació. Es van convidar germans de molts llocs; homes i dones de la comarca, vessant de joia, van preparar, segons les seves possibilitats, ciris i teies per a fer lluminosa aquella nit que, amb la seva estrella centellejant, il·luminà tots els dies i anys” (1Cel 85).

És clau viure la fraternitat: ésser i sentir-nos germans de tota persona, de tot el poble de Déu que fa via cap a Betlem. La MÚTUA ESTIMA, el primer signe d’identitat dels cristians, esdevé llum per al món (cf. Mt 5, 14). Germà/na: A qui convides de cor a caminar amb tu cap al pessebre? Exclous algú? Quines actituds teves poden il·luminar els viaranys que hi porten?

D.- “Va arribar, en fi, el sant de Déu, i, veient que totes les coses estaven disposades, les va contemplar i es va alegrar. Es prepara el pessebre, es porta el fenc i es col·loquen el bou i l’ase. Allí la simplicitat rep honor, la pobresa és exalçada, es valora la humilitat, i Greccio es converteix en una nova Betlem” (1Cel 85).

Si volem que les nostres fraternitats i les nostres famílies siguin una nova Betlem, cal despullar-nos: “No retingueu, doncs, res de vosaltres per a vosaltres mateixos” (6C 29) i, en tot moment, “fixem-nos en el principi d’aquest mirall, que és la pobresa de qui va ser ajagut en un pessebre i faixat amb bolquers. Oh admirable humilitat, oh sorprenent pobresa: el Rei dels àngels, Senyor del cel i de la terra, ajagut en un pessebre!” (4CtaCl 19-21). És a dir, cal viure en CONVERSIÓ constant, sempre tornant a les arrels del nostre carisma: ser pobres, simples, senzills, humils, alegres. Germà/na, pregunta’t: Com es concreta en el teu viure quotidià?

E.- “La nit resplendeix com el dia. Arriba la gent i, davant del nou misteri, assaboreixen nous goigs. Canten els germans les lloances del Senyor i tota la nit transcorre entre cants d’alegria” (1Cel 85).

Som convidats a assaborir el goig del misteri de Déu Pare que ens regala un Germà. Lloem el Senyor, al·leluia! Els ulls espurnegen la JOIA interior de percebre Déu que es manifesta al món. Germà/na, descobreix-lo i, des d’ara, elabora el teu cant de lloança per a la nit de Nadal, quan la llum il·luminarà les teves nits i el goig farà fugir les pors.

F.- “El sant de Déu està dret davant el pessebre, desbordant-se en sospirs, traspassat de pietat, fos en goig inefable. Se celebra el ritu solemne de la Missa sobre el pessebre i el sacerdot gaudeix de singular consolació” (1Cel 85).

Silenci… Invoquem l’Esperit… Restem atents al seu buf… Ell mateix prega dins nostre amb “gemecs inefables” (Rm 8, 26). Tal volta, amb el do de PIETAT que amoroseix el nostre cor i l’obre a la tendresa del Pare provident, podrem copsar l’ànima de Francesc davant del pessebre. Germà/na, silencia’t durant l’Advent i, des de la pobresa d’esperit, alliberant-te de l’ego, prepara’t per a deixar fer l’Esperit quan restis dret/a davant l’Infant.

G.- “El sant de Déu vesteix els ornaments de diaca, ja que ho era, i amb veu sonora canta el sant Evangeli. la seva veu potent i dolça, la seva veu clara i ben timbrada, convida a tots als premis suprems. Després predica al poble que hi assisteix, i tant en parlar del naixement del Rei pobre com de la petita ciutat de Betlem diu paraules que aboquen mel” (1Cel 86).

Només una veritable trobada amb Jesús pobre és transformadora, ens eixampla l’ànima i ens capacita per a l’estimació de la pròpia pobresa i la dels germans. Des d’aquesta experiència íntima de la “riquesa de la pobresa” podrem ser “PARAULA que aboca mel”, testimonis de la misericòrdia del Pare. Germà/na, fes-te conscient de les teves paraules per tal de reconduir totes aquelles que t’allunyen de la dolcesa en la relació amb els altres: així esdevindràs anunci del Regne del nou Nat.

H.- “Moltes vegades, en voler esmentar Crist Jesús, quan li deia Nen de Bethleem o Jesús, es passava la llengua pels llavis com si el seu paladar tastés i assaborís la dolçor d’aquestes paraules” (1Cel 86).

La SAVIESA ens fa entrar en comunió plena amb Déu. No és aquest el do que li permet a Francesc assaborir sensiblement el nom de Jesús? Quin do tan formós! Germà/na, demana aquest regal a l’Esperit per tal que puguis sentir la dolcesa de la seva presència en ta vida. I, tot esperant el Nadal, repeteix, una i altra vegada, el seu nom: Jesús, Jesús, “Veniu, Senyor Jesús!” (Ap 22, 20). Fruiràs d’immensa pau.

En definitiva, si ens deixem acompanyar per l’exemple de Sant Francesc mentre esperem el Messies tot donant més temps a la pregària, procurant ser més humils, manifestant-nos la mútua estima, mantenint-nos en conversió contínua, demanant els dons de pietat i de saviesa… la intimitat amb el Senyor creixerà. Llavors la joia es reflectirà en els nostres rostres i les paraules que brollaran dels nostres llavis abocaran mel.

Maria, Mare de l’esperança i del silenci fecund, resta al costat nostre tot vetllant amb nosaltres mentre esperem el teu Fill, per tal que no s’apagui el desig de voler fer del nostre cor un pessebre per a Ell, ni l’anhel de seguir els seus passos “amb molta atenció, amb tota cura, amb tot l’anhel de la nostra ment, amb tot el fervor del cor” (cf. 1Cel 84).

Tot desitjant-vos un Advent ben fervorós, us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda

Superiora General.

Barcelona, 4 de desembre de 2023.