“Jo us donaré un futur ple d’esperança” (Jr 29, 11).

“En el nostre itinerari de catequesi sobre l’esperança cristiana, mirem Maria, Mare de l’esperança.

Maria ha travessat més d’una nit en el seu camí de mare.

No era simplement respondre “sí” a la invitació de l’àngel; ella respon amb valentia, encara que no sabia res del destí que li esperava. Aquell sí és el primer pas d’una llarga llista

d’obediències que acompanyaran el seu itinerari de mare. Per això Maria apareix als Evangelis

com una dona silenciosa, que moltes vegades no comprèn tot allò que succeeix al seu voltant, però que medita cada paraula i cada succés al seu cor.

És una dona que escolta. No us oblideu que hi ha sempre una gran relació entre l’esperança

i l’escolta, i Maria és una dona que escolta, que acull l’existència tal com es presenta, amb els seus dies feliços, però també amb les seves tragèdies. (…)

Que en els moments de dificultat, Maria sempre pugui sostenir els nostres passos i sempre ens digui al cor: “Aixeça’t. Mira endavant. 

Mira l’horitzó” perquè Ella és Mare d’esperança”.

(Papa Francesc, 10 de maig de 2017)

PAU I BÉ!

 “Déu no és Déu de morts, sinó de vius (Lc 20, 38). Categòrica afirmació de Jesús que ens omple d’esperança en iniciar l’Advent en un moment històric amb tantes incerteses, temors i, àdhuc, desencís. Causes múltiples fan d’aquest temps post-pandèmic sotragat per la violència i la guerra, una oportunitat per a perseverar confiats i esperançats en les promeses del Senyor, fent memòria del seu pas en la nostra història personal i col·lectiva, com a Poble de Déu en marxa a la llum de la Paraula que es fa carn (cf. Jn 1, 14) i clamant: “Veniu, Senyor Jesús!” (Ap 20, 22). Veniu! Veniu!

Maria de Natzaret va fer aquesta experiència, la de la presència actuant de Déu en el seu poble i en ella mateixa, un Déu viu i que engendra vida. Per això fou una DONA D’ESPERANÇA. Avui us convido a recordar-la en el moment de l’anunci de l’àngel (Lc 1, 26-38). Endinsem-nos en aquesta estona en la qual es fonen cel i terra!

• • • • “Déu te guard!” Com reacciona la noia de Natzaret? Esglai? Silenci? Por? Llum? Pau? “El Senyor és amb tu”. L’àngel li confirma una presència, ella ja sap que Déu l’habita; per això entén aquells mots del seu Fill anys després: “El Regne dels cels és dins vostre” (Lc 17, 25). Convençuda d’aquesta presència dins seu, es disposa a escoltar. Em sembla sentir-li mormolar: Digues, parla’m…, sóc tota teva: “Ets la meva heretat, diu la meva ànima; per això, ESPERARÉ en tu” (cf. Lm 3,24). Tal volta només fou un silenci pregon, eloqüent, un moment serè, obert, lluminós, tot recitant al dedins el Salm 33, 18: “Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui ESPEREN en l’amor que els té”.

• • • • Esguardant el missatge de l’enviat de Déu, escolta: “No tinguis por!  Concebràs i tindràs un fill. Serà gran,  l’anomenaran Fill de l’Altíssim, serà rei i el seu regnat no tindrà fi”. Sense mots. Ella, filla d’Israel, sap bé l’esperança del seu poble, comprèn la profunditat de l’anunci, la promesa es comença a fer realitat: “Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’ESPERANÇA! (Is 25, 9).

• • • • Ella, senzilla noia natzarena, se sent cridada i escollida per a una missió immensa. S’interroga des de la fe i la saviesa del cor: “Com podrà ser això?”. I entén la resposta perquè és una creient feta al foc lent de l’Esperit; i sap que fa noves totes les coses. I se sent coberta per la seva ombra que la fecunda dels gèrmens del Déu de la Vida: “Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, s’ha inclinat cap a mi” (cf. Salm 40, 2). 

• • • • I no només en ella Déu fa meravelles, també en la seva parenta Elisabet, perquè “per a Déu no hi ha res impossible”. Prou que ho sap! El Déu d’Israel, el Déu de les promeses tot ho pot. Maria no en té cap dubte. Amb aquesta certesa tan sols li resta dir: “Faci’s!”. Acull el voler diví en el més pregon del seu cor i esclata la vida en el seu sí: esdevé mare de la Vida, mare de l’Esperança, mare de l’Emmanuel, del “Déu amb nosaltres” (Mt 1, 23). Amb Maria, continuem repetint: “Veniu, Senyor Jesús!” (Ap 20, 22) perquè “t’ESPERO amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula” (Sal 130, 5).

Maria, com a filla del Poble d’Israel, sap de les promeses i espera en Déu; per això, reconeix el seu pas. D’entre totes les actituds de la nostra Mare, em corprèn que pronunciï el SÍ immediatament després  de sentir de l’àngel: “Per a Déu no hi ha res impossible” (Lc 1, 37). Si la nostra fe fos tan fonda com la seva… Si cada jorn proclaméssim amb tot el convenciment el nostre SÍ, llavors es farien realitat els mots del profeta: “els qui ESPEREN en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir” (Is 40, 31). Ben cert! Caminaríem confiats vers la vida eterna, essent signes del Regne enmig de les nostres famílies i comunitats.

L’Advent ens convida a confiar i a ser dones i homes esperançats, fonamentats en la fe i l’esperança del Poble d’Israel dutes a plenitud pel Crist, el Fill de Maria, l’Ungit de Déu, el Messies. Malgrat trobar-nos immersos en una tirallonga de dificultats (cadascú pot fer-ne una llista), el pas del Déu viu enmig nostre amara els nostres cors de pau i de llum, perquè creiem i confiem en la seva Paraula, font d’esperança:

“Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur ple d’ESPERANÇA” (Jr 29, 11).

Un futur ple d’esperança… Som benaurats si creiem en la Paraula, com Maria: “Feliç tu que has cregut” (Lc 1, 45). En aquest any que estem a punt de concloure, marcat per la celebració del 125è. Aniversari de l’aprovació pontifícia de l’Institut, durant el qual hem aprofundit en la perseverança, tot fent memòria agraïda de la nostra història i volent abraçar el futur amb ESPERANÇA, aquest mot pren volada quan l’ancorem en la ferma creença que tot és possible per a Déu i, amb confiança, ens posem a construir, a treballar, a somniar… per tal d’esdevenir mans del mateix Déu, la seva veu i la llum que il·lumini les senderes del proïsme, tal com diu el cant de la XXV Assemblea General de CONFER que us animo a escoltar i a cantar:

CLICK: https://www.youtube.com/watch?v=B30xgNZPH3w

Amb aquesta fe i confiança en Déu que ens ha llegat el nostre Fundador, el Beat Josep Tous, podrem anar construint les nostres famílies i comunitats tot afrontant  els desafiaments que se’ns plantegen amb esperança des de la identitat que ens dóna el carisma tousià: germans i germanes menors, contemplatius, reconciliats i reconciliadors, creadors de fraternitat i agosarats en la transmissió de l’Evangeli. Som-hi! Així albirarem un horitzó ple d’esperança.

Ens encomanem a Maria, Mare de l’Esperança, per tal que ens ensenyi a viure confiats en el Déu de la vida per al qual “no hi ha res impossible” (Lc 1, 37). Així, podrem pronunciar cada jorn el nostre SÍ a deixar-nos fecundar per l’Esperit que engendra vida nova, il·luminats per la llum de Déu que ens promet “un futur ple d’esperança”.

Unida a tots vosaltres en l’espera de l’Emmanuel, us desitjo un Advent de silenci contemplatiu de les meravelles del Déu de la Vida en la pròpia història, repetint des de la pau del cor: “Reposa només en Déu, ànima meva, perquè d’Ell em ve tota ESPERANÇA” (Salm 62, 6).

Us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 29 de novembre de 2022.