“Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”

(Mc 1, 15).

PAU I BÉ!

“Francisco, de amor estás herido: las manos, los pies y el corazón”.  Probablement recordeu aquest cant que se sol entonar en la festa de l’estigmatització de Sant Francesc, de la qual celebrem enguany el VIIIè. Centenari. Em quedo amb l’expressió: “d’amor estàs ferit”. Realment, aquest és el resum de la seva vida; les nafres externes són l’expressió d’una ferida d’amor al cor que li va canviar el rumb de la seva existència, gràcies a la fonda experiència d’estimació del Crist. Per això va ser capaç de demanar:

“Senyor meu, Jesucrist, us demano que m’atorgueu dues gràcies abans de morir: la primera, que jo experimenti en vida, en l’ànima i en el cos i en tot el que sigui possible, aquell dolor que Vós, Jesús dolcíssim, vau sostenir a l’hora de la vostra Passió amarguíssima; la segona, que jo experimenti en el meu cor, tant com sigui possible, aquell amor incommensurable de que Vós, Fill de Déu, us vau abrusar quan us vau oferir a sofrir tants turments per nosaltres pecadors” (Consideracions sobre les llagues 3).

Realment l’amor a Crist, crucificat per nosaltres pecadors, va moure la vida del Pobrissó d’Assís en un dinamisme constant de conversió des de la seva joventut. El fet de tenir consciència de ser pecador i el desig d’unir-se al seu Senyor amb un cor pur, el van portar a una vida penitent, expressada de moltes maneres: dejunis, mortificacions, demanar almoina, deixar-se corregir, l’acceptació pacient de la tribulació, no entrar en discussions, guardar silenci, no barallar-se sinó respondre amb humilitat, no enfadar-se… (cf. 1R Cap. XI, 1-3) i, alhora, confessar els pecats (cf. 2CtaF, 22-25).

Un veritable programa d’ascesi que us convido a seguir per a un canvi de rumb en la nostra vida, és a dir, per a viure en estat de CONVERSIÓ. Aquest mot defineix el temps quaresmal que estem iniciant, i ja des del primer dia, el Dimecres de Cendra, hi és present: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli!” (Mc 1, 15). De fet, formem part d’un Orde de penitència i, per això, hem d’actualitzar diàriament la conversió del cor i la renovació de la vida.

És qüestió de fer créixer el Sí de la nostra donació d’amor a Déu i de remoure els entrebancs que ens puguin endarrerir en el camí iniciat. Per això, viure en actitud de conversió suposa demanar-ne la gràcia, tenir la disposició d’acollir-la i ser conseqüent amb les crides diàries que ens fa el Senyor. A Sant Francesc li arribà a través del proïsme més vulnerable del seu temps: el leprós (1Cel 17). I nosaltres, per qui ens deixem interpel·lar per a convertir-nos? És cabdal el discerniment i saber agrair la correcció que ens poden fer aquells amb qui compartim la fe i la vida.

I, en una veritable conversió, a més de les pràctiques penitencials, hi té un paper fonamental la recepció del sagrament de la Reconciliació, com també ho apuntava Sant Francesc, puix som fràgils i, a voltes, “no fem el bé que voldríem, sinó el mal que no voldríem” (cf. Rom 7, 19), amb les conseqüències que porta per a la nostra vida tant personal com fraterna:

“El pecat menyscaba o trenca la comunió fraterna. El sagrament de la Penitència la repara o la restaura. En aquest sentit, no guareix només el que es reintegra a la comunió eclesial, té també un efecte vivificant sobre la vida de l’Església que ha patit pel pecat d’un dels seus membres” (Catecisme 1469).

La pau que dóna el perdó que rebem amb aquest sagrament és un bon impuls per a la nostra vida espiritual, especialment per a créixer en la humilitat que ens apropa a l’amistat amb Déu, i ens regala la tranquil·litat de la consciència i el consol pregon (cf. Catecisme 1468). Davant de tants béns espirituals, revisem quins són els obstacles que, en algunes ocasions, fan que no freqüentem aquest sagrament. Tal volta: La mandra? Falta d’un examen de consciència diari més profund? La rutina? No buscar el temps? Manca més dedicació a la pregària per a tenir una bona disposició interior?

Els consells del Papa Francesc, potser ens poden ajudar:

“En aquest caminar no avancem sols, és l’Esperit Sant qui ens impulsa i ens inspira a posar-nos dempeus. Amb suavitat, aquest dolç hoste de l’ànima xiuxiueja a la nostra consciència que cal tornar al cor del Pare. (…) Som fills que correm a rebre la seva abraçada en la qual es fonen la nostra misèria i la seva misericòrdia. (…) No tinguis vergonya, Déu mai no s’avergonyeix de tu. (…) Confia en la seva fidelitat, Déu no es desanima quan caiem, malgrat que nosaltres sí ens puguem desanimar. (…) I després de cada confessió, resta una estoneta recordant el perdó que has rebut; com un tresor, guarda la pau en el cor, aquesta llibertat que sents a dins” (cf. Homilia 21-2-2021).

Així, doncs, us animo a revifar la vida penitent, amb la convicció que és una via segura per a la CONVERSIÓ DEL COR I DE LA MENT, per anar creixent en la configuració amb el Crist, per a poder “tenir els seus mateixos sentiments” (cf. Flp 2, 5). Aquest era l’anhel de Francesc: sofrir i estimar com el Crucificat. Hi dedicà tota la vida, dia a dia, amb constància; i la penitència, que és despullament d’un mateix, fou la sendera que l’ajudà a arribar a la íntima unió amb Ell.

Enguany que celebrem la seva estigmatització, aprofundim en aquesta vida “ferida d’amor” i demanem-li la seva intercessió per tal que, com ell, des de la pregària contemplativa de Crist crucificat, amb les pràctiques penitencials i la confessió puguem seguir el camí de conversió quaresmal i, així, fer possible que el nostre cor es vagi deixant “ferir d’amor” per Jesús; i, alhora que, d’alguna manera, puguem “portar les seves marques en el nostre cos” (Gàl. 6, 17). Llavors, inflamades per aquest amor, podrem vessar-lo a tots els qui comparteixen amb nosaltres bocins de la seva vida.

Que Maria al peu de la Creu, marcada pel dolor i l’amor, ens ajudi a deixar-nos prendre pel seu Fill que ens continua cridant i atraient des de la Creu per a viure una aliança d’estimació i fidelitat mútues. Que Ella ens esperoni a fer penitència per tal que sigui una realitat la nostra conversió i puguem viure segons l’Evangeli de Jesús i en unitat d’esperits celebrar la fe a la llum pasqual.

Tot desitjant-vos un camí de conversió quaresmal que pugui donar fruits de resurrecció, us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 14 de febrer de 2024.