Missatge amb motiu de la festa del Beat Josep Tous 2021.
ningú no deixà agreujat”
(Vida i obra del P. Josep Tous i Soler, p. 293).
PAU I BÉ!
“Veniu, Esperit Sant, ompliu els cors dels vostres fidels i enceneu en ells el foc del vostre amor!” Aquesta tradicional invocació a l’Esperit Sant devia estar als llavis del P. Tous molt sovint, puix el foc de l’amor de Déu l’abrusà tota la vida i, encès de passió per Ell i per la humanitat, es lliurà a l’Església plenament. I qui es deixa fer per l’Esperit dóna els seus fruits: “amor, goig, pau, paciència, benvolença, BONDAT, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix” (cf. Gàl 5,22-23). No és aquest el retrat del Beat Josep Tous?
Marcat per l’Esperit… Sí, el P. Tous és un home que es deixa fer pel suau oreig de l’Esperit, dia a dia, tot escoltant la seva veu, cercant el seu rostre, restant davant el sagrari, resant els salms, celebrant l’Eucaristia, vetllant al peu de la creu com Maria… Ell és l’home que, marcat per l’Esperit, es deixa endur, dinamitzar i empènyer per la seva força que li eixampla el cor i, així, esdevé, enmig del món, “bondat en acció”. Una bondat que és respiració del mateix Déu en ell cada vegada que estima, cada vegada que conjuga el verb DONAR-SE. Una bondat manifestada a voltes per una presència silenciosa, d’altres per una paraula oportuna, un gest de perdó, una mà estesa, un somriure, un mot amable, una almoina… perquè “a ningú no deixa agreujat” (Ros, Ernesto: Vida i obra del P. Josep Tous, p. 293).
Des de xic a casa seva i fins al moment d’anar-se’n al Cel, són moltes les manifestacions d’aquesta bondat que flueixen d’ell com si fos un canal que deixa passar l’amor de Déu cap als altres. Quina profunditat de comunió amb el Pare devia tenir la seva ànima! Com els grans orants bíblics, quin silenci més pregon quan cara a cara parlava amb Déu! Quina humilitat per a poder esdevenir lloc de pas de la gràcia divina! Quina confiança en la misericòrdia de Crist per a ser-ne portador en tot moment!
Mirar els seus ulls és deixar-se embolcallar de tendresa, de pau, de bondat. Ell és transparència del seu Senyor! Un veritable amic del Senyor Jesús (cf. Jn 15, 9-17) que resta unit a Ell, el Cep, i dona molt de fruit, MOLTS FRUITS DE BONDAT, espill de la seva gran estimació. Vegem-ne alguns:
– Il·luminat pel baptisme i educat en la fe cristiana pel testimoni de la família, la seva docilitat a la gràcia i al do de l’Esperit el fan un infant bondadós, amable i afectuós amb els pares i els germans
– En escollir ser frare caputxí vol fer-se ofrena agradable a Déu i, en buidar-se de sí mateix, s’omple de la bondat del Pare del Cel, la qual escamparà arreu portant la Pau i el Bé, com Francesc d’Assís. Forgen l’ànima bondadosa del jove caputxí una pacífica i perllongada trobada amb Jesús, la devoció eucarística, la vida amagada, el silenci, la penitència, l’abnegació, l’alegre i senzilla vida fraterna…
– Arrencat del convent, empresonat… Què cal fer? En la fosca de la nit, el seu cor torna a pronunciar el SÍ i, amb exquisida fidelitat a Déu, emprèn el camí de l’exili. La seva bondat el fa pelegrí per a fer-se u amb els qui trobi pels viaranys del món, tot anunciant amb l’exemple que Crist, el Pastor Bo, és la seva plenitud, l’únic necessari.
– Pastor segons el cor de Déu (cf. Jr 3,15), sacerdot de fe i costums irreprensibles, segons es diu d’ell durant la seva estada a Toulouse, esdevé per a la comunitat benedictina una presència bondadosa i lluminosa en moments delicats de discerniment. Alhora, compten amb un bon acompanyant espiritual per a les noies de l’internat.
– Torna a Catalunya mogut per la crida íntima a anunciar la Bona Nova entre la gent senzilla que viu els estralls de la injustícia social. La seva bondat, enmig d’ells, pren el nom de BÀLSAM en les visites als malalts, de MISERICÒRDIA en el confessionari, d’ACOMPANYAMENT a les noies de l’Associació de Santa Romana…
– Avesat a les renúncies, pateix en silenci la nostàlgia de no poder viure en fraternitat amb els frares. Ho acull i transforma en una oportunitat de poder compartir la fe i la vida amb la seva família natural, a la qual anima en les dificultats i estima des de la generositat del seu cor tan bondadós; una companyia que ells agraeixen i valoren com un regal del mateix Déu.
– Guarda en silenci els sofriments que es deriven de la seva precària salut, unint-los a la passió de Crist. “Acull la inactivitat i la malaltia amb pau i alegria franciscana. Poc a poc es fa més humil, més serè, més reflexiu i més misericordiós” (cf. Peiró, Trinidad: Fidel a Déu i fidel als homes, pàg.. 36). Un programa personal de desaparèixer als ulls humans, expressió d’una pregona bondat que s’arrela en el cor provident de Déu i de la Bona Mare: no vol amoïnar ningú.
– Escoltar les inquietuds de la joventut, orientar-la, acollir els seus ideals de santedat i, fins tot, projectar una nova congregació per tal que es puguin fer realitat els anhels de consagració a Déu de la Isabel, la Marta i la Remei, esdevé la màxima expressió de la seva bondat. Avui diríem que el P. Tous “es mulla” impulsat per l’Esperit que el fa prudentment agosarat, silenciosament fecund, humilment pastor del menut ramat, bondadosament sol·lícit de les seves necessitats. Un carisma va prenent forma i un instrument de Déu, en contemplació i acció, acompanya llurs passos durant 21 anys, amb amor, paciència, discreció i benvolença.
– “Vesseu en els cors dels infants els sants pensaments i devots afectes que Déu us comunica en l’oració” (J. T. Circular 1864). Ell fa experiència de la bondat del Senyor en la pregària i creu fermament que comunicar-la als infants és el millor obsequi. És el repte de ser “capacitat” de la bondat i de l’amor de Jesús per a repartir-los, essent testimonis d’haver begut, com el P. Tous, en les fonts de l’Aigua Viva que sadolla la set de felicitat: un programa d’educació i de vida.
– La manera com el P. Tous viu el dolor, les contradiccions, els aparents fracassos, les incomprensions, la foscor interior, els dubtes en les decisions sobre la marxa de l’incipient Institut… ens parlen de fortalesa d’esperit, ferma confiança en el voler diví i una magnànima bondat expressada en la delicada estimació a les germanes en tota circumstància.
Després de veure aquests detalls de la seva vida, ben bé es poden aplicar al P. Tous les paraules de Pau: “Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit” (1Cor 2,4). Certament!
La seva vida és un camí amb un únic horitzó: cercar el voler del Pare bondadós, en constant discerniment des de l’escolta de l’Esperit “tot deixant-se il·luminar la mirada interior del seu cor” (Ef 1,18) i, alhora, fent-se estança permanent de la Trinitat que el transforma en icona del Crist i en devessall de bondat que flueix sense estroncar-se. Així esdevé sal, llum i llevat per al món.
En definitiva, el P. Tous contempla el cor de Déu, penetra en els seu misteri i, des d’allí, estén la seva mirada sobre cada ésser humà… Sent la crida a encarnar-se i somnia una manera de viure en clau de “bondat”. I dibuixa un projecte per a bastir ponts de misericòrdia, per a ser llums espurnejants d’alegria, per a vessar els afectes del cor de Jesús en els infants, per a ser presència amorosa de mare, per a ser transparència del rostre de Déu… Aquest projecte té un nom: Caputxines de la Mare del Diví Pastor. A més, avui, també té un altre nom: família tousiana. I té noms i cognoms: el teu, el meu, el de cadascun dels que hem pronunciat el Sí a aquesta aventura de llibertat, amor i felicitat que ens ofereix el carisma tousià. Siguem, com el P. Tous, BONDAT EN ACCIÓ.
Maria, Temple de l‘Esperit Sant, des del teu cor bondadós de Mare i Pastora, sigues estoig dels nostres cors per tal que, coneixent el do de l’Esperit vessat en el P. Tous, caminem sempre en fidelitat al carisma rebut, tot fent realitat les paraules de Pau: “Si vivim gràcies a l’Esperit, COMPORTEM-NOS d’acord amb l’Esperit!” (Gàl 5,25). Mare, educa’ns per a ser espills de BONDAT!
Tot desitjant-vos una bona festa del Beat Josep Tous, precedida de la unció de l’Esperit el dia de Pentecosta, us abraça la vostra germana,
Mª Carme Brunsó i Fageda.
Superiora General.
Barcelona, 18 de maig de 2021.