PAU I BÉ!.

“Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes” (Jn 1, 1. 4). Tres mots ressonen en el meu dedins en escoltar l’inici de l’Evangeli de Joan: Paraula, vida i llum. I, alhora, dues imatges s’entrellacen en el meu pensament: Clara d’Assís i el Sínode de la sinodalitat. Per què? El Papa Francesc no es cansa de repetir que el sínode té com a finalitat escoltar, sobretot, una escolta sota el guiatge de l’Esperit. I és clar que algú ha de parlar per tal que puguem escoltar: Déu, el qui és la Paraula que “plantà la seva tenda entre nosaltres” (Jn. 1, 14). Ell ens ensenya que en la relació entre germans basada en l’amor, hi trobem la Vida i la Llum. No és aquesta l’experiència de Clara i la comunitat de Sant Damià? Escoltar Déu i escoltar les germanes.

D’altra banda, la preparació de la trobada eclesial del proper mes d’octubre al Vaticà em qüestiona des de fa mesos: Com vivim la Família Tousiana la sinodalitat? La resposta la trobo en les arrels del nostre carisma: el lluminós exemple de vida de la nostra germana gran, Clara. Amb aquesta certesa, us convido a emmirallar-nos en ella, per tal d’aprofundir en el lema del Sínode: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”.

A.- Comunió amb Crist que ens porta a la comunió amb els germans.

No és aquest l’eix central de la vida de Clara? La unió amb Jesús és la clau de l’amor de Clara i ho expressa amb tota la intensitat quan escriu: “Abraça Crist pobre com una verge pobra” (2CtaCl 18). És l’anhel de fer-se u amb Ell, des d’un cor pobre que troba en Crist el seu únic tresor (cf. Mt 13, 44). I d’aquesta unitat amb Ell en mana una estimació plena a tots els germans, començant per les germanes amb qui conviu. Aquesta és l’arrel de la comunió. I, com que som dèbils, per a mantenir-la cal tenir una cura constant de les relacions fraternes. Per això la mateixa Clara ens exhorta a: “guardar-nos de tota supèrbia, vanaglòria, enveja, avarícia… de la calúmnia i la murmuració, de tota desavinença i divisió. Ser, al contrari, amatents a guardar sempre les unes amb les altres la unitat en la mútua caritat, que és el vincle de perfecció” (cf. RCl 10, 6-7). Clara d’Assís, LLUM que il·lumines el camí de la COMUNIÓ en les nostres fraternitats i en l’Església, fes-nos-en instruments enmig del poble de Déu.

B.- Participació.

L’organització de la comunitat de Sant Damià és un exemple de participació. Clara, convençuda que cal caminar juntes des de la minoritat per a ser testimoni de l’Evangeli, sap que l’autoritat és servei fet presència, escolta i acompanyament. Per això, com abadessa del  monestir convoca setmanalment les germanes per a revisar llurs vides, demanar-se perdó i tractar els assumptes comunitaris més importants (cf. RCl 3, 15-17). Ho fa amb senzillesa i sabent que només des del despullament de sí mateixa pot estar oberta a les idees i opinions de totes les germanes perquè “sovint el Senyor revela al més petit allò que és millor” (RCl 4, 18). Perquè Clara respecta la responsabilitat de cadascuna i les considera capacitades i amb criteri, les inclou a totes en el discerniment comunitari, espai d’escolta i de diàleg, com un sol cos, per a cercar juntes el voler de Déu. En definitiva, com diu San Pau: “El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos” (1Cor 12, 12). Clara d’Assís, LLUM que il·lumines el camí de la PARTICIPACIÓ en les nostres fraternitats i en l’Església, fes-nos persones d’escolta i diàleg enmig del poble de Déu.

C.- Missió.

Mirem per un moment Clara…; desprèn llum. I recordo els mots de Jesús: “Vosaltres sou la llum del món. Ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (cf. Mt 5, 14-17). Sí, la missió de Clara és ser llum; i la nostra també: ser testimonis de la Llum (cf. Jn 8, 12). Com? Clara ens ho mostra amb l’exemple de sororitat que es viu a Sant Damià: el manament nou de l’amor expressat en els detalls més quotidians, tot oferint al proïsme: tendresa, acollida, perdó, afecte, comprensió, misericòrdia, donació… És a dir: “manifestant-nos exteriorment amb les obres, l’amor que portem en el nostre interior” (cf. TestCl 59). En definitiva, hem estat cridats pel Senyor per a una missió específica: ser miralls per a tothom; i si vivim d’aital manera, deixarem un noble exemple als altres (cf. TestCl 21-23). Clara d’Assís, LLUM que il·lumines el camí de la MISSIÓ en la nostra “casa” com a família carismàtica i en tota la Casa-Església, fes-nos testimonis del Crist enmig del poble de Déu.

Després d’haver reflexionat una mica en els tres conceptes bàsics del camí sinodal sota el guiatge de Santa Clara, mare i protectora del nostre Institut, segons el desig del P. Tous, podem concloure que Clara és PRECURSORA DE LA SINODALITAT. Per això, nosaltres que hem acceptat voluntàriament el compromís de viure segons aquesta ‘forma de vida’, cal que creixem constantment en les actituds que fan possible la sinodalitat, amb un vertader esperit de conversió,  per tal que el nostre ‘mirall’ es mantingui nítid. Així podrem ser llumetes que il·luminin el ‘caminar junts’ de tots els cristians. Estic segura que, d’aquesta manera, contribuirem a fer una Església més sinodal i, alhora, podrem fer-nos nostres la Paraula: “Feliços els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten!” (Mt 13, 16). Acollim amb cor agraït aquesta benaurança i, amb alegria,  visquem com un temps de gràcia el Sínode de la sinodalitat.

Que Maria, Mare de l’Església, ens ensenyi a escoltar la Paraula i a guardar-la (cf. Lc 11, 28), per tal que sempre ens mantinguem oberts al do dels germans i, tot fent camí junts, des de l’escolta mútua, sapiguem descobrir i interpretar els signes dels temps. Llavors, esdevindrem llànties enceses que difondran la llum i la vida de Déu al món. Així ho feu Clara d’Assís, dona feta Església; així ho volem fer nosaltres, petites llavors de sinodalitat en l’Església.

Emmirallades en Clara d’Assís, us desitjo que celebreu la seva festa amb molt de goig!

Us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 2 d’agost de 2023.