Missatge amb motiu de la festa de Santa Clara 2022.

PAU I BÉ!

Sovint els tresors resten amagats en llocs recòndits perquè ningú els trobi, sovint resten embolcallats de pols i teranyines perquè ningú s’hi apropa; i, a voltes, hi ha qui amb afany aventurer, es dedica a cercar-los… Clara d’Assís és la dona empesa per l’Esperit per a fer de sa vida una aventura a la recerca del tresor amagat (cf. Mt 13,44) i el troba de molt joveneta: Crist, pobre i crucificat. Per això, tota sa vida esdevé una altra aventura, la de custodiar-lo en son cor sense que ni tan sols la pols del camí li tregui brillantor. Com ho aconsegueix? Tot abraçant-lo amb fe, humilitat i pobresa.

 
“Abraça, amb humilitat i amb la força de la fe i els braços de la pobresa, el tresor incomparable amagat en el camp del món i del cor dels homes, amb el qual es compra Aquell pel qual tot ha estat fet del no-res” (3CtaCl 7).

 Fe, humilitat i pobresa per a perseverar en la custòdia del tresor de ser cristians a l’estil franciscà, aquesta bella vocació que vivim, dia a dia,  tot fent memòria agraïda de la nostra història personal i institucional i, ensems, tot albirant l’esdevenidor amb esperança, tal com ens anima el lema del 125è. Aniversari de l’aprovació pontifícia de l’Institut. Unes virtuts que Clara viu i aconsella. Vegem-ho:

 A.    El testament de Clara és gairebé tot ell una MEMÒRIA AGRAÏDA a Déu pel do de la vocació:


               “Entre altres beneficis que rebérem i anem rebent cada dia de la generositat   del Pare de les Misericòrdies, pels quals més ens cal retre accions de gràcies   al Pare gloriós de Crist, hi ha el de la nostra vocació” (TestCl 2).

 Alhora, també, té un record agraït constant a Sant Francesc, acompanyant espiritual amb qui comparteix l’opció per la minoritat, enamorats ambdós de la “dama pobresa” com a camí d’identificació amb el Crist que “neix pobre en un pessebre, pobrament viu al món i nu mor a la creu” (cf. TestCl 45). Aquest és el punt de partida en el camí d’ofrena a Déu que no oblida mai: “t’aconsello que, recordant la teva vocació i tenint sempre present el teu començament, conservis allò que tens; i allò que fas, que ho facis sense defallença” (2CtaCl 11).

A tu que llegeixes aquestes línies, et convido a escriure el teu “testament espiritual” tot fent memòria agraïda de la teva vida.

B.      Clara ha escollit Jesucrist com espòs i té la certesa que Ell la guardarà fins a l’eternitat (cf. 1CtaCl 7). D’aquí la seva ESPERANÇA: “camina amb prudència, segura, joiosa i alegre pel camí de les benaurances” (2CtaCl 13). Una esperança que no ens pren l’alegria enmig de les dificultats en el caminar quotidià perquè sofriment i goig, en Clara, es donen la mà:

                                  ^“Si sofreixes amb ell, regnaràs també amb Ell; si amb Ell plores, amb Ell  gaudiràs; si mors amb Ell a la creu de la tribulació, posseiràs amb Ell les  estances celestials en la resplendor dels sants, i el teu nom serà inscrit al llibre de la vida“ (2CtaCl 21-22).

 Això sí, té un secret: la contemplació, hores de dedicació a la pregària, vetlla contínua, presència de Déu a cada moment…; cal viure des del cor, des de la profunditat del silenci interior per a contemplar-lo constantment:

             “Alegra’t i que mai no t’envolti cap boira d’amargor. Emmiralla el teu esperit en el mirall de l’eternitat, posa la teva ànima en l’esplendor de la glòria i el    teu cor en la imatge de la substància divina, i transforma’t totalment per la   contemplació en la imatge de la seva divinitat, per tal que tu també                experimentis el que experimenten els amics quan assaboreixen la dolçor  oculta que el mateix Déu ha reservat des del principi als qui l’estimen” (cf.   3CtaCl 10-14).

 A tu que t’has pres uns minuts per a llegir aquesta reflexió, et convido a cercar temps per a la pregària i, des del silenci pregon del cor, contemplar “Aquell que es lliurà totalment pel teu amor” (3CtaCl 15). La llum de l’esperança t’omplirà i la traspuaràs a la teva família i als qui amb tu comparteixen la vida.

 Sí, Clara és dona de convicció: recorda el punt de partida i albira el d’arribada. Memòria i esperança s’entrellacen per a viure amb fermesa, des de la fe, la humilitat i la pobresa, la pròpia vocació. El seu testimoni és una clara invitació a PERSEVERAR, sabent que les senderes del seguiment de Jesús són estretes, amb revolts i entrebancs, però sabedores, també, que no hi ha res que ens doni més pau i felicitat. Mireu con ho expressa:

                “I com que és estret el camí i el sender i angosta la porta per on es va i s’entra a la vida, són pocs els qui hi caminen i hi entren, i malgrat que n’hi hagi alguns que per un cert temps hi van, que pocs són els qui perseveren! Benaurats aquells a qui és donat  de caminar per aquesta via i perseverar fins a la fi” (TestCl 71-73).

Amb aquesta promesa de benaurança, quin ànim ens dóna! Tot esforç, tota penúria, qualsevol tribulació, les contrarietats, les foscors davant els reptes que cal afrontar, les caigudes a causa de les febleses, la impotència davant la injustícia, la malaltia o la manca de forces… Res ens pot apartar de l’amor de Crist (cf. Rm 8,35-39). Ans al contrari, el cor abrusat de l’amor de Jesucrist (cf. Lc 24, 32) ens fa caminar lleugers per a retornar tant de bé rebut (cf. TestCl 18), sense que res ni ningú ens aturi.
 

Tenim el full de ruta per a custodiar el tresor de la pròpia vocació i per a fer-ho de tal manera que ni tan sols permetem que se li enganxi la pols: “Que als teus peus no se’ls encasti ni la pols del camí” (cf. 2CtaCl 12). Som-hi! Seguim endavant amb l’ajut del cel.

Que la pregària confiada i contínua a Santa Maria de la perseverança et faci el do de “progressar cada dia més de virtut en virtut, perquè Aquell que serveixes amb tot l’anhel del teu esperit es digni atorgar-te el premi desitjat” (cf. 1CtaCl 32).

Tot desitjant-vos una molt bona festa de Santa Clara, us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 2 d’agost de 2022.