Missatge amb motiu de la festa de Santa Clara 2021
Volem ser fidels imitadores de Santa Clara”.
(J. Tous. Const. 1851, Cap. 1)
PAU I BÉ!
“Bondat” és el mot que més vegades pronunciem enguany en recordar el nostre fundador en el 150è. Aniversari de la seva mort. Mirem els seus ulls i ens transmeten bondat. Mirem els seus gestos i són “bondat en acció”. Llegim les primeres Constitucions redactades per ell i ens parlen de l’excés de la bondat divina en cridar les germanes a un estat de vida pobre i penitent. I, abans de cloure el primer capítol, ens fa un regal fruit de la seva bondat arrelada en els models de la minoritat franciscana: una mare i protectora -Santa Clara- de la qual diu que les germanes “volen ser-ne fidels imitadores” (cf. Const. 1851, Cap. 1). Una invitació que es fa extensiva a tots els que formeu part de la família tousiana; una invitació a la qual podeu respondre dient: Volem ser fidels imitadors/es de Santa Clara!
M’he posat a pensar en aquests quatre mots: VOLEM, SER, FIDELS i IMITADORS. Quina riquesa i profunditat en tan poques paraules! Inicia amb un verb que ens posa en moviment la voluntat, juntament amb el desig d’aconseguir una fita. Immediatament ens diu quina: Ser fidels imitadors/es de Santa Clara. Podria haver fet servir d’altres verbs con procurarem, intentarem, buscarem…, però no! És clar, posa en joc la llibertat, el tret més propi de l’ésser humà, per tal que l’elecció en sigui un fruit i una decisió ferma: Sí, VOLEM.
Seguint l’itinerari ens trobem amb: SER. Un verb copulatiu que ens atribueix una condició intrínseca permanent expressada amb el terme IMITADORS; és a dir, persones que actuem i ens comportem a semblança de Clara d’Assís. I, en aquesta imitació, amb tota FIDELITAT: ferms i constants en els nostres ideals, tot vivint segons els compromisos adquirits.
El P. Tous ens ho deixa ben clar: constantment, sempre hem de ser unes altres “Clares”. Vegem, doncs, els trets essencials de Clara d’Assís que la converteixen en un mirall per a tots nosaltres:
Un amor esponsal “al més bell dels fills dels homes a qui contempla amb el desig d’imitar-lo” (cf. 2CtaCl 20), el qual fa d’ella verge fecunda com a resposta a la seva crida: “La portaré al desert i li parlaré al cor” (Os. 2, 16). Una experiència d’amor que l’impulsa a una aliança permanent amb el Senyor Jesús des de la joventut. Mare i germana Clara, mirall del Sí a l’Amor, ensenya’ns a “estimar de tot cor Aquell que es lliurà totalment pel nostre amor” (cf. 3CtaCl 15).
Un amor radical a la pobresa, fruit “d’abraçar Crist pobre com una verge pobra” (2CtaCl 18). Inspirada per l’Esperit, la cerca sempre i en tot i la viu com el camí d’identificació amb el Crist. El privilegi de la pobresa esdevé el segell d’una certesa interior, d’un foc que crema el cor per a fer-se no res com el seu Senyor (cf. Flp 2, 6-7 ). Mare i germana Clara, mirall d’humilitat i minoritat, ensenya’ns a “contemplar-lo fet menyspreable per nosaltres, i seguim-lo, fent-nos menyspreables per Ell en aquest món” (cf. 2CtaCl 19).
Un amor filial a la Mare “que engendrà un Fill que els cels no el podien abastar, i que, en canvi, ella dugué en el reduït claustre dels seu ventre sant i portà en el seu si de donzella” (3CtaCl 18-19). Una experiència de contemplació de la Mare, inseparable de la del Fill, que l’endinsa en el misteri de la fecunditat espiritual per la transformació del seu cor en un “úter” que engendra vida per l’amor i la donació total de sí mateixa. Mare i germana Clara, mirall de la bondat maternal, ensenya’ns a “adherir-nos a la nostra Mare dolcíssima” (cf. 3CtaCl 18).
Un amor ardent i perseverant a la pregària que inflama el seu anhel de ser totalment de Jesucrist, de restar unida al Cep Veritable (cf. Jn 15, 1) i de “mirar diàriament aquest espill, i de contemplar-hi contínuament el seu rostre, (…) on es reflecteix la pobresa benaurada, la santa humilitat i la caritat inefable” (cf. 4CtaCl 15-18). Mare i germana Clara, mirall de pregària, ensenya’ns a “pregar i vetllar en tot moment” (5CtaCl 13).
Un amor misericordiós a les germanes a les quals estima entranyablement com a do de Déu. Un signe profètic per al món mitjançant l’exemple quotidià de la cura fraterna, essent “un sol cor i una sola ànima” (Fets 4,32). Mare i germana Clara, mirall d’amor fratern, ensenya’ns a “manifestar-nos amb confiança, els uns als altres, les nostres necessitats” (cf. RCl 8, 15-16).
Un amor universal manifestat per la intercessió contínua per tots i cadascun dels fills de Déu salvats per la passió i mort de Jesús. Ella com a mediadora, es lliura a sí mateixa com oblació perenne, “considerant una gran joia la pobresa, la feina, la tribulació, l’ofensa, el menyspreu del món” (cf. TestCl 27-28). Tot ho viu com una excel·lent oportunitat per a ser “ofrena agradable a Déu” (Rm 12, 1) a favor dels germans. Mare i germana Clara, mirall d’oblació, ensenya’ns a ser “cooperadors del mateix Déu i encoratjadors dels membres defallits del seu Cos inefable” (cf. 3CtaCl 8).
Certament, emmirallar-nos en Clara d’Assis és el somni del P. Tous per a tots nosaltres. Un somni que es va fent realitat amb la vivència quotidiana dels trets esmentats, “tresors amagats” (cf. Mt 13, 44) per a viure radicalment el gran tresor de l’Evangeli; una opció de vida en la qual, com ens exhorta Clara, ens hem de “mantenir ferms en la cursa començada per tal d’assolir el premi celestial” (cf. 3CtCl 3).
Sí, com a resposta agraïda a la bondat del nostre Fundador que, deixant-se endur per l’Esperit, ens ha regalat tan bell camí de seguiment de Crist, VOLEM SER FIDELS IMITADORS/ES DE SANTA CLARA, cada jorn i fins a l’eternitat:
“Per amor d’Aquell al qual et vas oferir com a hòstia santa i agradable, tenint sempre present el teu començament, conservis allò que tens i allò que fas, que ho facis sense defallença; (…) sinó que amb una marxa adelerada i amb pas lleuger, sense que els teus peus ensopeguin ni se t’encasti la pols, segura, joiosa i alegre, camina amb prudència pel camí de les benaurances” (cf. 2CtaCl 10-13).
Que Maria, Mare pobra i custòdia de Jesús, tingui cura d’aquest do del Pare de les Misericòrdies que hem rebut amb un cor abrusat d’amor i que, alhora, portem en “gerres de terrissa” (cf. 2Cor 4, 7), per tal que visquem la sendera de la nostra vida essent fidels imitadors/es de Santa Clara, mirall del seu Fill pobre i crucificat.
Tot desitjant-vos una molt bona festa de Santa Clara, us abraça la vostra germana,
Mª Carme Brunsó i Fageda.
Superiora General.
Barcelona, 6 d’agost de 2021.