PAU I BÉ.

A l’Evangeli del diumenge passat escoltàvem els mots: “No podeu servir alhora Déu i el diner” (Lc. 16, 13). I em mirava Francesc d’Assís enamorat de Jesús crucificat, les seves nafres, la seva abraçada a la creu… Ell, el “poverello”, va fer una opció ferma per Crist i el seu Evangeli. El seu primer gest públic davant el bisbe Guido a la seva ciutat natal és il·luminador: es despulla i lliura els seus vestits, signe d’abandó a les mans de Déu Pare. Havia entès que no podia servir Déu i el diner; havia acceptat la crida a no posseir res, a viure només per a Ell.  I hi perseverà fins a la mort en un camí d’anorreament continu per amor al Crucificat.

Del que vivia en la intimitat del seu cor en parla a Clara i a les seves germanes en la Darrera Voluntat per a les Dames Pobres:

“Jo, Fra Francesc, petitó, vull seguir la vida i la pobresa de l’altíssim Senyor nostre Jesucrist i de la seva santíssima Mare, i perseverar-hi fins a la fi; i us prego, senyores meves, i us aconsello que visqueu sempre en aquesta santíssima vida i pobresa. I   guardeu-vos ben bé que de cap manera no us n’aparteu mai per la doctrina o el  consell d’algú”.

Quina síntesi de la seva experiència vital! Ens dóna tres paraules claus per a poder perseverar en aquesta vida i pobresa:

– “PETITÓ”: Un mot que ens remet a fràgil, dèbil…, però també ens fa pensar en la llavor de mostassa (cf. Mt 13,31-32) que, essent tan menuda, es fa gran i ufanosa. És el misteri de la petitesa pel qual opta Francesc per tal de deixar-se fer per Déu, al foc de l’Esperit. És el reconeixement que només, des de L’ABAIXAMENT i la humilitat, Ell creix (cf Jn 3,30). Així ho viu, així ens ho diu:“Només en això podem gloriar-nos, en les nostres febleses i de portar cada dia la santa creu de Nostre Senyor Jesucrist” (Adm 5,8).

– “VULL”: El verb voler ens indica el desig de tenir quelcom, de fer el possible per aconseguir una fita, fins i tot pot expressar necessitat. Francesc té necessitat i set de Déu, desitja viure la pobresa del seu Fill i de Maria. Decideix amb ferma VOLUNTAT seguir les seves petjades, puix ha trobat el tresor amagat (cf. Mt 13,44) i ho ven tot per a poder comprar-lo i posseir-lo com a l’únic absolut de sa vida: VOL seguir la vida i pobresa de Crist i es fa pobrissó. No escatima res per a fer-ho possible: viu estimant i abraçant l’Estimat nu a la creu. Així ho viu i així ens ho diu: “I és sortós aquell que no es reserva res per ell mateix, si­nó que dóna al César el que és del César i a Déu el que és de Déu” (Adm 11, 4).

– “GUARDEU-VOS… NO US N’APARTEU MAI”: Sona a sentència. Ben clar  ho diu Francesc a les Dames Pobres i també a nosaltres: custodieu vostre TRESOR, guardeu-lo al cor, protegiu-lo de tot allò que el pugui fer malbé o robar…, perquè el portem en gerres de terrissa (cf. 2Cor 4,7). Per això cal estar vetllant en tot moment (cf. Mt 25,1-13) per tal de detectar allò que ens pot apartar d’aquest camí i foragitar-ho. Així ho viu i així ens ho diu Francesc: “Per això benaurat aquell servent que, sotmès l’enemic, se’n guarda sàviament, perquè mentre ho farà així cap altre enemic visible o invisible no po­drà fer-li mal” (Adm 10,3-4).

Ens cal, doncs, preguntar-nos, tot mirant atentament la nostra vida: Què ens pot apartar d’aquesta bella i delicada vocació dins l’Església? Tal volta algunes idees de modernitat? El consumisme? L’ús inadequat de les xarxes socials? El cansament de tant nedar a contracorrent? La por a ser rebutjats? La tebiesa de la fe? Deixar-nos portar per allò més fàcil o còmode? El protagonisme? ’autosuficiència? La superficialitat en les relacions familiars? La manca de perdó o el ressentiment? La crítica o la murmuració? La inconstància? Les excuses i justificacions? Un sí però no?…

A Francesc, el fet de ser petitó, de mantenir amb ferma voluntat la decisió presa i de guardar la vocació rebuda, el porten a PERSEVERAR. El seu primer sí al Senyor el va sostenir amb constància dia a dia, no sense dificultats ni temptacions. De ben segur que en recordem alguns episodis (cf. AP 34, 1Cel 16, LP 77, EP 81, 2Cel 115-116).

És ben bé així. La fidelitat exquisida al do de Déu es teixeix moment a moment, sense perdre de vista el punt de partida i albirant sempre la trobada definitiva amb qui és el Summe Bé. Per això, cal conrear un cor net per a poder estotjar la seva presència contínuament, enmig de les vicissituds de la vida, cal cercar-lo quan el camí es fa fosc, cal estimar les seves manifestacions quotidianes, cal tenir cura de l’amistat amb Ell, cal deixar-nos interpel·lar per la seva veu en els germans, cal estimar-lo en el rostre de qui s’apropa a nosaltres, cal… En definitiva, cal tenir cura de la vida espiritual. Així ho escriu Francesc en l’Exhortació a Clara i a les seves germanes:

“Oïu, pobrissones, cridades del Senyor,

que sou congregades de molts indrets i províncies.

Visqueu sempre en veritat

i moriu en obediència.

No esguardeu la vida de fora,

car la de l’esperit és millor”.

Sí, la vida de l’esperit és millor. L’hem assaborida i volem perseverar oberts a l’obra de Déu en nosaltres, allunyant-nos de tot allò que ens en pugui apartar. Volem viure recordant amb agraïment el pas de Déu i volem viure amb confiança i esperança l’esdevenidor, des de la petitesa, la humilitat, la pobresa i les tribulacions, amb serenor i goig a l’ànima, com a veritables germans i germanes menors. Així, ens podrem fer nostres els mots de Francesc: “Benaurat el servent que atresora en el cel els béns que rep de Déu. Sortós el servent que guarda al seu cor els secrets del Senyor! (Adm 28).

Que Maria, la Mare pobra, fidel i perseverant, sigui el nostre espill en el camí de la donació plena a Déu i que, com Ella, tinguem sempre la certesa que “no podem servir alhora Déu i el diner” (Lc. 16, 13) i sapiguem posar tots els mitjans per tal d’acollir la gràcia del cel, guardar-la en el nostre cor i, amb la seva ajuda, no apartar-nos mai de “seguir la vida i la pobresa de l’altíssim Senyor nostre Jesucrist” (DVol).

Tot desitjant-vos una joiosa festa de Sant Francesc, us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 24 de setembre de 2022.