Missatge amb motiu de la festa de la Mare del Diví Pastor 2021

PAU I BÉ!

“Maria, tu ets la pau del meu cor, Pastora silent que em parla d’amor de la teva mà confiada aniré…” (https://youtu.be/L0V9mQD4_YY). La melodia i la lletra d’aquest cant composat en aquest any dedicat al nostre Fundador, expressen una dolcesa i una estima cap a la Mare que, segurament, si el P. Tous l’hagués coneguda, l’hauria cantada sovint, puix recull els sentiments del cor creient cap a la Pastora que vetlla els nostres passos i, alhora, la certesa d’haver escollit el millor recer per a fer el camí de seguiment de Jesús: el cor tendre i bondadós de la seva Mare. No és així com el P. Tous ens ho va transmetre? I aquesta és la MISSIÓ que se’ns ha encomanat: donar-la a conèixer amb la nostra experiència de persones curulles d’amor a la Mare i Pastora.

Contemplem-la, doncs, per anar-nos-hi conformant. Maria, on esdevé Pastora en plenitud? La resposta la tenim a l’Evangeli de Jn 19,25: “Vora la creu de Jesús”. Allí hi era ella, dreta, mirant el Fill “quan era maltractat i s’humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca” (Is 53,7). Allí, dreta, sense desmaiar, hi havia la Mare compartint el sofriment del Fill, un patiment moral i emocional que la convertia en més creient que mai quan tot era fosc i incomprensible als ulls humans. El Bon Pastor és l’anyell a les mans dels botxins. Quin misteri tan gran! En pocs moments passa de pastor a ovella, de menar cap a les pletes d‘herba verda a ser menat a l’escorxador. S’entrellacen la vida i la mort! S’uneixen, en un mateix horitzó d’amor fins a l’extrem: dur a terme la missió encomanada i engendrar vida nova. I allí, aprenent del Fill, dreta, sense desmaiar, hi ha la Mare.

Allí Ella aprèn a ser Pastora del ramat que el Fill li confia, acollint amb dòcil obediència l’encàrrec. Sí, serà Pastora a l’estil del Pastor Crucificat, és a dir, vetllarà pels fills i filles que estan naixent i rebent VIDA amb la mort del Pastor, l’Ungit de Déu. Certament, al Calvari, Jesús ens diu: És la teva Mare! Mira-la! Mantén els ulls fits en Ella! Deixa’t estimar per Ella. Fes-te filla seva! Fes-te fill seu! M’agrada com ho va expressar el P. Fidel Oñoro el Dissabte Sant d’enguany:

“És l’últim manament que Jesús moribund ens deixa: Si vols ser deixeble, mira a Maria, aprèn d’Ella, de les seves actituds, dels seus gestos, del seu silenci, de la  seva maternitat. Deixa’t formar i educar per Ella. Repeteix la seva escolta, la seva lloança. Entra en comunió amb el seu dolor, el dolor de qui veu partir un ésser  estimat, de qui se li estripen les entranyes. La seva capacitat de ser mare en el   moment en què se li mor el Fill i se n’hi dóna un altre. (…) En el dolor de la mare  contemplem la capacitat de generar vida i esperança; tot i estar ferida de mort

està més viva que mai, més lluminosa que mai. (…) Quan tot es posa fosc en el  Calvari, Jesús pronuncia paraules lluminoses, de vida; Jesús diu “Mare”; Jesús diu “Fill”. (…) El Calvari era un immens ventre del qual estava naixent amb dolor una  gran novetat: era un part”.

I el més bell fruit d’aquest part és el regal de la Mare del Bon Pastor Crucificat per a donar vida al ramat. És l’arrel del seu ser “Pastora” de les ovelles del Fill, l’Església naixent. Una maternitat que esdevé també una invitació per a tots nosaltres a ser fecunds espiritualment, a engendrar vida al nostre entorn a través de la nostra existència lliurada a Déu i al proïsme. Sí, som cridats a desenvolupar la nostra maternitat, a tenir mirada i cor de mare envers els germans. I la millor manera d’aprendre a ser mares misericordioses és tenir contínuament al davant l’espill de la Mare del Bon Pastor, tenir ulls de fills vers Ella puix són els únics que hi saben veure de veritat, des de l’Esperit que ho fa tot nou. En definitiva, som cridats a viure un part constant, en la tensió entre el dolor i el goig d’infantar, de morir com el gra de blat (cf. Jn 12, 24) i donar fruits segons el voler de Déu.

Recomencem! Reconstruïm les nostres famílies i la missió! Una mare ho dóna tot pels fills, el seu amor és inesgotable. Així mateix nosaltres, drets, sense desmaiar, al peu de les creus dels nostres temps, “revifem la flama del do de Déu que hi ha en nosaltres!” (cf. 2Tim 1, 6). Entorn la Mare i Pastora creixerem, perquè la mare és el pilar de la llar. També nosaltres som pilars en l’edificació de les nostres, ja que del P. Tous hem après a imitar Maria. Així, serem constructors de llars que tenen gust d’Evangeli (cf. FT 1), llars amb el caliu de la fraternitat que obren camins pasquals que menen als temps nous que s’albiren propers i s’intueixen de relacions càlides i profundes.  

És el que ens diu el P. Tous avui si fem una lectura actualitzada dels seus mots: “La vostra missió és fer que les nenes siguin dignes ovelletes de tan bona Mare i Pastora Divina… i que no surtin mai de la pleta del Bon Pastor Jesucrist” (cf. Carta J. T. 23-7-1864). I em brolla del dedins: CONFIANÇA! Amb la Mare i com la Mare i Pastora bondadosa, podrem “néixer de nou” (cf. Jn 3,3), impulsats pel buf de l’Esperit: “Ànim, germans meus…” (cf. J. T. Carta 1868). Tot escoltant el P. Tous, alço els ulls al Cel i em sembla sentir-li dir a la dolça Pastora:

Mira els teus fills i les teves filles, posa el teu esguard damunt d’ells, protegeix-los;

tingues cura de cadascuna d’aquestes ovelletes que tant estimo…

Acompanya’ls enmig de les valls fosques perquè siguin constants

i, alhora, ensenya’ls a ser acompanyants de qui camina al seu costat.

Que quan et mirin se sentin tant estimats

per la teva mirada misericordiosa que vulguin assemblar-se a Tu

i esdevinguin persones acollidores, compassives, senzilles,

de cor obert i mirada tendra i transparent.

Que la teva serenor els assossegui, la teva pau els pacifiqui,

la teva humilitat els animi a despullar-se de l’orgull.

Que quan els acaronis sentin la presència de l’Esperit

i el teu bes sigui foc que abrusi els seus cors

per a no defallir en donar la vida fins a l’extrem,

sempre drets, sense desmaiar,

vora la creu de l’Anyell Pasqual, el Bon Pastor i Fill teu.

Que quan et mirin traspassada per l’espasa del dolor (cf. Lc 2, 35),

aprenguin a ser perseverants en tota circumstància

i portin al seu pas la suau flaire de la fidelitat,

talment Tu, Mare i Pastora, vora l’Anyell Immolat, la nostra Pasqua.

Ben segur que la Pastora bondadosa vetlla els nostres passos des del Cel; renovem la confiança en Ella i resem-li, una i altra vegada: En Tu, Mare meva dolcíssima, he posat la meva confiança i mai més no quedaré confós.  

Tot desitjant-vos una bona festa de la Mare del Diví Pastor, rebeu una abraçada fraterna de la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 15 d’abril de 2021