“Santa Verge Maria,

cap dona nascuda en el món no se us assembla,

filla i serventa de l’Altíssim sobirà Rei Pare celestial,

mare del santíssim Senyor Nostre Jesucrist,

esposa de l’Esperit Sant;

pregueu per nosaltres amb sant Miquel Arcàngel,

i amb totes les virtuts dels cels i amb tots els sants,

prop del vostre santíssim benamat Fill,

Senyor i Mestre”.

Antífona Santa Verge Maria.

(Sant Francesc d’Assís)

PAU I BË!

Per la festa de Santa Maria dels Àngels, és habitual entonar un cant tradicional a la Mare que, en un dels seus versos diu: “Yo soy una alondra que ha puesto en ti su nido”. Avui recordo aquest cant tan entranyable en posar-me a escriure aquestes ratlles amb motiu de la festa de Sant Francesc, perquè ell va tenir a la Porciúncula, a recer de la Mare del cel, el seu niu: fou el lloc del naixement de l’Orde, allà rebé Clara la nit de Rams, allà abraçà la germana mort. I deixà dit: “No l’abandoneu mai…” (cf. EP 83). Podem entendre, doncs, el missatge de Francesc a tots els que volem viure l’Evangeli seguint el seu exemple: no us aparteu de Maria, cerqueu sempre el recer del seu cor, torneu sempre al niu.

I Francesc ho expressa bellament amb l’AntÍfona que li dedica, de la qual n’agafo alguns mots per a fer-ne una breu reflexió:

Santa Verge Maria, cap dona nascuda en el món no se us assembla:

Filla i serventa de l’Altíssim sobirà Rei Pare celestial.

Vincle. Aquest és el mot que defineix la relació de Maria amb Déu Pare. El vincle indestructible de l’amor filial que es converteix en un “Faci’s!” (Lc 1, 38) i en un “Magnificat” (cf. Lc 1, 46-54). Un SÍ i un CANT de lloança des d’un cor d’humil serventa. Maria es reconeix petita davant la grandesa de Déu i, alhora, cridada a fer de sa vida una donació lliure i gratuïta, sense mandra, a Déu i al proïsme: “Se n’anà decididament a la muntanya” (Lc 1, 39). Se sent feliç de ser petita, perquè en ella hi poden lluir les meravelles de l’Altíssim. Maria, la FILLA, irradia profunda ALEGRIA. Francesc s’hi reflecteix i es fa cantautor de les lloances a l’Altíssim.

Mare del santíssim Senyor Nostre Jesucrist.

En la salutació a la benaurada Verge Maria, Francesc li diu: “En Tu hi hagué i hi ha tota la plenitud de la gràcia i tot bé!”. Aquest és el mot clau: Plena de gràcia. Així és com la saluda l’àngel (cf. Lc 1, 28) i així ha restat en el temps: la Mare de la Gràcia, la Mare del mateix Fill de Déu. Ella és presència enmig nostre de l’Amor. Mirem-nos-la en el moment de l’anunciació: serena, pacificada, ponderada, silent, oberta, dòcil, obedient… Amb la seva resposta esdevé MARE de qui porta el consol a la terra, de qui es fa germà dels petits i pobres. Ella es fa caritat juntament amb el Fill i guarda en son cor tot el que observa, pateix i frueix: esdevé contemplativa d’allò més quotidià enmig d’una vida oculta en la qual deixa pas a Jesús, en la qual tan sols està a primera fila vora la Creu. Maria, la MARE, simplement irradia el Fill: PAU pregona. Francesc s’hi reflecteix i esdevé pregoner de la pau.

Esposa de l’Esperit Sant.

Unció. Heus aquí el mot que la defineix. Maria és ungida per l’Esperit i esdevé “tabernacle de Déu” (SalVM 4), la seva casa i estança. És una aliança esponsal que la fecunda i l’omple de dons i de fruits. I Ella es deixa fer al foc lent de l’Esperit i es deixa portar pel seu vent. D’aquí l’efusió de l’Esperit quan es troba amb Elisabet; d’aquí que exulti i proclami un cant de lloança en sentir-se reconeguda com a “Mare del meu Senyor” (Lc 1, 43); d’aquí que profetitzi: “Totes les generacions em diran benaurada” (Lc. 1, 48); d’aquí que sàpiga endevinar a Canà l’arribada de l’hora del Fill (cf. Jn 2, 4); d’aquí la seva fortalesa al peu de la Creu (cf. Jn 19, 25); d’aquí la companyia als deixebles tot esperant la plenitud de l’Esperit (cf. Fets 1, 14). Maria, ESPOSA de l’Esperit, irradia COMU-NIÓ: És la “Verge feta Església” (SalVM 1). Francesc s’hi reflecteix i esdevé reconstructor de l’Església.

Després d’haver contemplat Maria des dels ulls de Sant Francesc, crec que només resta dir: Glòria a Déu! Glòria al Pare, glòria al Fill i glòria a l’Esperit que ens han fet el regal de la Mare. I ho vull fer, unida a totes vosaltres, amb les mateixes paraules de Sant Francesc:

“No desitgem, doncs, altra cosa, no en vulguem cap altra i res no ens agradi ni ens delecti sinó el Creador i Redemptor i Salvador nostre, l’únic Déu veritable, que és el bé complet, el bé tot enter, el bé veritable i sobirà, el qual és l’únic bo, mansuet, suau i dolç, que és l’únic sant, just, veritable, sant i recte, el qual és l’únic benigne, innocent, pur, el qual, pel qual i en el qual hi ha tot perdó, tota gràcia, tota glòria de tots els penitents i justos, de tots els benaurats que frueixen junts al cel.

Que res no impedeixi, que res no separi, que res no s’interposi; per tot arreu, a tota hora i en tot temps, cada dia i contínuament, creguem tots de veritat i humilment, i tinguem el cor i estimem, honorem, adorem, servim, lloem i beneïm, glorifiquem i superexaltem, magnifiquem i donem gràcies a l’altíssim i sobirà Déu etern, Trinitat i Unitat, Pare, Fill i Esperit Sant, Creador de tot, Salvador dels qui creuen en ell i hi esperen i l’estimen, el qual és sense començament ni fi, immutable, invisible, inenarrable, inefable, incomprensible, inescrutable, beneït, lloable, gloriós, superexalçat, sublim, excels, suau, amable, delectable, i totalment desitjable per damunt de tot pels segles dels segles. Amén” (1R XXIII, 9-11).

Sí, adoració, glòria i gratitud a Déu, des de la nostra petitesa: Així ho viu i manifesta el “poverello” d’Assís. Sí, proclamem la nostra acció de gràcies a Déu per haver-nos deixat a Maria per Mare i haver-nos regalat la vocació a la minoritat en un carisma tan marià. I, com Ella, us convido a escriure i a cantar el propi “magníficat”, el personal càntic de lloança al Senyor, amb tota humilitat, per tant de bé rebut. Viure així ens farà sentir una profunda alegria i serem felices d’haver estat cridats a formar part de la família tousiana. Llavors irradiarem pau, serem un cant de lloança a Déu i senzills instruments de comunió.

Mare nostra, amb Sant Francesc et diem: “Salve, palau de Déu” (SalVM 4), la casa on reposa el teu Fill i el niu que cerquem tots nosaltres, els teus fills, com aloses revolant pel món. Ensenya’ns a tenir el nostre goig en la fidelitat i misericòrdia del Pare que manté el seu cor inclinat sempre cap els qui se saben “benaurats perquè són pobres d’esperit” (cf. Mt 5, 3). I sempre: “prega per nosaltres, prop del teu santíssim benamat Fill, Senyor i Mestre” (Ant. VM).

Tot desitjant-vos una molt joiosa festa de Sant Francesc, us abraça la vostra germana,

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 29 de setembre de 2023.