Missatge amb motiu de la festa de Sant Francesc 2021 - Germanes Caputxines de la Mare de el Diví Pastor
4625
post-template-default,single,single-post,postid-4625,single-format-standard,bridge-core-2.0.5,qode-news-2.0.2,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,qode_grid_1400,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-overridden-elementors-fonts,qode-theme-ver-19.2.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-7.9,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-1927

Missatge amb motiu de la festa de Sant Francesc 2021

“L’observança del sant Evangeli”

(Beat Josep Tous, Const. 1851, Cap. 1)

Franciscan Tau Cross | St francis, Francis of assisi, Franciscan

PAU I BË.

 “Yo quiero ser Evangelio viviente, abandonarme en tus brazos, Señor…”. Aquest cant que expressa l’anhel del cor de Sant Francesc ens centra en la paraula clau de sa vida: l’Evangeli. Estic segura que si hagués existit en el temps del P. Tous, ell l’hauria cantat amb ferma convicció perquè com a bon fill del Pobrissó d’Assís, professà “la regla i la vida dels germans menors: guardar el sant Evangeli de nostre Senyor Jesucrist” (1R 1, 1). I de la seva experiència vital, que el plenifica i el fa feliç, vol que en visquin les germanes; per això, en l’inici de les Constitucions els recorda que: “sant Francesc, nostre Pare, en el principi i fi de la Regla donada a santa Clara, fa expressa menció de l’observança del sant Evangeli” (J. T. Const. 1851, Cap. 1). Sí, l’essencial de la nostra vida i de tots i totes els qui formem la família tousiana és viure com Crist, viure el seu Evangeli, ser “evangelis” vivents, ser bona notícia per al món.

 

En aquest Any de Gràcia del 150è. Aniversari de la partença del P. Tous al Cel, el seu exemple de vida evangèlica com a seguidor de Crist a l’estil de Francesc d’Assís, ens encamina cap als signes evangèlics de minoritat que va aprendre d’ell; ambdós foren frares pacients, humils, fraterns, pobres, eucarístics i marcats per la creu. Permeteu-me que en faci una breu reflexió basada en els mots del mateix Francesc als seus germans, arrelats en l’Evangeli:

 

  1. Pacient i humil davant de contrarietats i adversitats, del pecat del proïsme, de les persecucions… Francesc ho acull tot amb un esperit magnànim, veient-se a sí mateix més pecador que ningú i acaronat per l’abundant misericòrdia del seu Senyor. Per això expressa: “On hi ha paciència i humilitat, no hi ha ira ni torbació” (Adm. 27, 2). Ni torbació, ni ira, ni paraules irrespectuoses, ni neguit, ni judicis…; cal restar serè i amb domini propi, pacificat pel Senyor en tota circumstància: “Benaurats els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu (Mt 5, 9). El servidor de Déu no pot saber quanta paciència i humilitat té, mentre les coses li van a satisfacció. Però, en ve­nir el temps en què els qui estaven obligats a complaure’l fan tot el contrari, tanta paciència i humilitat com aleshores demostra és la que té, i no pas més” (Adm. 13, 1-2). Pare Sant Francesc, ensenya’ns a ser persones pacients i humils, a restar pacificades i, així, guardar el sant Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.

 

  1. Fratern i caritatiu, convençut per experiència que el Manament Nou de l’amor (cf. Jn 13,34) transforma les relacions humanes, es fa germà universal, començant pels detalls més petits de la convivència diària i deixant-se tocar per l’amor de Crist, al qual imita constantment. Les seves exhortacions són clares i contundents, d’elles emana una fraternitat de relacions sinceres i transparents, unida i caritativa, felic i alegre de compartir la crida, la fe i la vida. Escoltem-les  Benaurat el servent que estima el seu germà tant quan està malalt i no li pot correspondre, com quan està sa i li ho pot recompensar. Benaurat el servent que estima i respecta el seu germà absent com si fos present, i que no diu darrere d’ell allò que amb caritat no gosaria dir al seu davant!” (Adm. 24 i 25). Pare Sant Francesc, ensenya’ns a ser persones fraternes i, així, guardar el sant Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.

 

  1. Pobre, sense res propi. Així viu Francesc: és el seu secret! Ha descobert que les possessions ocupen el lloc de Déu, per això vol viure lliure de qualsevol cosa pròpia, des dels béns materials fins al seu propi jo. No vol tenir drets sobre res ni ningú, no vol estar lligat ni a persones ni als propis gustos o talents. La “Dama Pobresa” és la seva felicitat, el fa lliure per tal d’estimar Déu Pare provident en qui confia i s’abandona i, també, lliure per tal d’estimar els seus fills amb un amor desposseït i pur. Vegem que bé ho explica: “Benaurats els pobres d’esperit, perquè d’ells és el Regne dels cels (Mt 5,3). N’hi ha molts que, perseverant en oracions i en el seu treball, practiquen qui sap les abstinències i afliccions corporals; però, quan senten una paraula que els sembla injuriosa o es veuen privats d’una cosa qualsevol sobre la qual pensaven tenir dret, tot seguit s’escandalitzen i es contorben. Aquests no són pobres d’esperit; aquell que és veritablement pobre d’esperit, es menysprea a si mateix i estima els qui el peguen a la galta” (Adm. 14, 1-4). Pare Sant Francesc, ensenya’ns a ser persones pobres i, així, guardar el sant Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.

 

  1. Alimentat per l’Eucaristia acull el do de la presència real de Jesús en el Pa i el Vi com el regal més preuat del Pare. El cerca tot preparant-se per aquesta trobada i tot procurant rebre’l amb un cor net i amb tota reverència. Així ho ensenya a fer als frares: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té la vida eterna (Jn 6, 55). Ara bé, l’esperit del Senyor, que habita en els seus fidels, és qui rep el Cos santíssim i la Sang del Senyor. Cada dia ve a nosaltres Ell mateix, en aparença humil; cada dia davalla del si del Pare sobre l’altar” (Adm. 1, 11-12.17). Pare Sant Francesc, ensenya’ns a ser personnes eucarístiques i, així, guardar el sant Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.

 

  1. Marcat per la creu des de l’ermita de Sant Damià fins a la Verna, on es fa visible en ell els mots de Pau:  “Porto en el meu cos les marques de Crist” (Gàl. 6, 17). Tota la vida de Francesc és un camí de deixeble a la recerca de la identificació amb el Mestre. Li ressonen permanentment els mots: “Si algú vol venir amb mi, que prengui la seva creu i que em segueixi” (Mt. 16, 24). Però no només es carrega la creu, sinó que l’abraça amb el Déu sofrent clavat en ella juntament amb els “crucificats” d’aquest món… i ens convida a fer-ho perquè només en això podem gloriar-nos, en les nostres febleses (2Co 12,5), i de portar cada dia la santa creu de Nostre Senyor Jesucrist” (Adm. 5, 8). Pare Sant Francesc, ensenya’ns a deixar-nos marcar per la creu i, així, guardar el sant Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.

 

Quin regal el nostre carisma! Agraïm-lo! El P. Tous ens vol com Francesc d’Assís: persones pacients, humils, fraternes, pobres, eucarístiques i marcades per la creu, la qual cosa significa caminar cap al despullament total per assolir la pobresa interior com a condi­ció indispensable en el seguiment de Jesús. Així observarem el sant Evangeli, així el guardarem en el nostre cor, el custodiarem com un tresor i farem fructificar la vocació tan bella que hem rebut, com es manifesta en la vida de Francesc, del P. Tous… És un camí que té la pobresa interior com a font d’on raja l’aigua que rega la nostra donació al Déu Altíssim i als germans més nafrats, el rostre vivent del Crist entre nosaltres.

 

Que  “la santa Mare de Déu, Maria, verge convertida en temple” (SalVM 1), ens porti en el seu cor per tal que sapiguem guardar el sant Evangeli i en siguem espills nítids i servents fidels (cf. Mt 24, 25) tots els jorns de nostra vida.

 

Amb la meva fraterna abraçada, us desitjo una molt bona festa de Sant Francesc.

 

Mª Carme Brunsó i Fageda.

Superiora General.

Barcelona, 24 de setembre de 2021.